Gambes de Palamós

Hi ha acudits que no recordaries mai més si no fos perquè els humans acabem ensopegant sempre amb la mateixa pedra. Llegint la premsa, avui me n’ha vingut al cap un dels antics. Diu que un home és a cal metge i que el doctor li diu que li queda poc temps de vida; que ha de fer un règim estricte de verdureta, arrosset i carn i peix blancs (sense gota de sal, sobretot, i amanit tot només amb un rajolí de llimona); que l’alcohol, ni tastar-lo (res, el vi aigualit tampoc); que el tabac, ni flairar-lo, i que res de sexe perquè aneu a saber què podria encomanar a la parella. El pobre home, capcot i amoïnat de veres, pregunta si així viurà més. El metge li contesta: “No, però se li farà més llarg.” Els metges, i sobretot les autoritats polítiques i sanitàries, ens fan parar bojos. A final del segle XIX, als tuberculosos, els receptaven fumar i empassar-se el fum com més profundament millor per tal que arribés fins i tot a l’infern dels pulmons; ara, els fumadors som els empestats leprosos del segle XXI, malalts mentals que ens suïcidem dia rere dia i que, de passada, assassinem tot el veïnat. Al segle passat ens deien que menjar peix blau provocava colesterol (ara, com que diuen que hi ha un colesterol bo i un de dolent, ens fan creure que és molt sa). També era fatal l’oli d’oliva, perquè no sé què, però tothom sabia que era perquè hi havia subvencions per als gira-sols i bé s’havia de vendre l’oli que se n’extreia. I així anar-nos martiritzant i contradient la saviesa popular que ens ensenyava que la carn fa carn, que el vi fa sang i que ningú s’ha mort de fart. Doncs ara, a quatre dies de Nadal, no saben com amargar-nos les festes. Vaja, em sembla que faig curt: continuen sense saber com amargar-nos la vida. Ara que tots frisem per una mariscada ben regada amb un bon blanc o un cava extrabrut ben fresquets, ara ens venen amb la història que ens hem d’estar de xuclar els caps de les gambes. Va, home, va! No em faig responsable del que us pugueu empassar amb els gambots congelats, però, creieu-me: feu-vos unes bones gambes de Palamós a la planxa, mengeu-les amb els dits, xucleu-ne el cap i llepeu-vos-en els llambrots. Tots acabarem morint-nos, no deixeu que se us faci llarg.