x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

L'estadística al servei del discurs

L’esperança de vida i la despesa sanitària
Actualitzada 17/12/2019 a les 06:34
Com és sabut, l’esperança de vida s’ha incrementat en els països del nostre entorn i també ho ha fet a Andorra. Alguns gestors sanitaris i analistes de la CASS auguren problemes de dèficit derivats d’aquest creixement, sense aclarir quin és el seu valor actual i com ha evolucionat des de la creació de la CASS. Recentment, el director del SAAS tampoc explica en què es basa per afirmar que Andorra té una de les expectatives vitals més altes del món. Aquest paràmetre no ha estat calculat mai de manera oficial i, per primera vegada, el departament d’Estadística té previst fer-ho el proper any. Les referències sobre l’esperança de vida a Andorra són limitades i contradictòries. El diari Expansión la situava en 90 anys per a l’any 2012, que col·locava Andorra com a primer país en el rànquing mundial, amb una despesa en salut per habitant de 1.702 euros i una despesa total sanitària del 5,09% del PIB. Aquests valors, d’una fiabilitat dubtosa, són recollits per altres mitjans que exalcen les bondats de viure a Andorra. Així, La Vanguardia afirmava, l’any 2017, que el nostre país podia presumir de tenir una de les expectatives de vida més altes del planeta, amb 83,5 anys de mitjana, valor idèntic al que publicava l’Idescat per Catalunya, el mateix any. Per a aquest diari, la clau és una combinació de factors com un ambient pacífic, una climatologia benigna, bona qualitat de vida en un entorn de muntanya, el sistema sanitari i l’estil de vida dels habitants. Cal destacar al respecte que ni el web de la CASS ni el del SAAS aporten informació sobre l’esperança de vida a Andorra i que l’Observatori Mundial de la Salut fa constar que no disposa de dades sobre aquest indicador, però aporta xifres del 2014 (les últimes disponibles) relatives a la despesa en salut per habitant, que és de 4.273 dòlars, mentre que la despesa total sanitària representa el 8,1% del PIB. Sembla que els assessors i els gestors consultin informes espanyols i francesos i, en el millor dels casos, extrapolin o senzillament confiïn en les bondats de Wikipedia. En aquest exercici, mancat de rigor, no se citen les fonts, només s’afirma que “els informes ho diuen”. Si la política sanitària es basa en dades poc fiables en temes estadístics, és lícit dubtar de la gestió que es dugui a terme.
  • #6 Jordi
    (17/12/19 13:21)

    A Andorra hem de ser immorals o semidéus, som el país que més tabac i alcohol consumeix segons les estadístiques ia més els més vivim .....

    Respondre
  • #5 Capitalism
    (17/12/19 13:19)

    El mantra que vivim més anys és mentida, es basa en dades basades en la postguerra i en realitat serveix per allargar la vida laboral fins a les portes de la mort.

    Respondre
  • #4 Xavier
    (17/12/19 10:21)

    Laura va dir..
    El q haurien de fer es plegar, per mentiders i incompetents. Pero aixo es pura ciencia ficcio

    Respondre
  • #3 Laura
    (17/12/19 09:36)

    El que haurien de fer certs responsables públics es contrastar la informació abans de fer afirmacions gratuites...

    Respondre
  • #2 Toni
    (17/12/19 08:58)

    Es curiós com s'utilitzen les estadistiques en funció de si ens beneficien o no, sense preocupar-se de l'origen i veracitat de les mateixes, simplement ens beneficien i ja es un argument prou vàlid. En quant a la despesa santaria, no es comparable amb els paisos de l'entorn, on la sanitat es universal i gratuita, aquí es de co-pagament i si et quedes sense feina, a les poques setmanes et quedes sense accés al sistema sanitari de co-pagament. Sobre la despesa sanitaria, en relació al PIB, com es calcula? pel cost de la CASS … però hauriem d'afegir la part que assumeix l'usuari … Per que si ens fixem, en el periode 2012 – 2018, on vam estar governats per DA, la població a Andorra va creixer el 9%, els assalariats el 8% i la despesa sanitaria de la CASS el 26% … i un 19% en prestacions de serveis, però com tot en el nostre país, no s'analitza, no es fa res fins que presenta un estat putrefacte, i aleshores es preñen mesures dràstiques i de cop, que generen confusió i malestar a la població, aixi ha estat fins ara i no hi ha indicis per suposar cap canvi en aquest aspect. L'unic cert es que la branca general de la CASS no te fons, i el déficit d'aquesta branca l'assumeix Govern, i seguint l'eficacia i eficiencia a la que ens te acostumats, no ha fet, la reforma sanitaria va ja està en la 3ª legislatura i no es veu una sortida clara, el déficit sanitari no para de creixer i el deute de Govern tampoc.  

    Respondre
  • #1 Damià
    (17/12/19 07:45)

    Normalment els departaments estadístics dels Governs democràtics serveixen per crear una opinió pública favorable als interessos del establishment, aqui, a Andorra serveixen per fer risa.

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts