En el meu bestiari televisiu Gran Hermano són “quién me ha puesto la pierna encima” i “pishaa” dues expressions de dos dels protagonistes de la primera edició d’aquest concurs televisiu de la (mal) anomenada telerealitat. El record està fet a la meva mida, a mig camí de la diversió i el moment friqui i ja en tinc prou. Per ser sincer, crec que també vaig veure l’inici de la segona edició. Ara, a punt de complir vint anys, m’assabento que Mediaset, propietària de Tele 5 i explotadora dels drets de Gran Hermano i totes les seves derivades i bifurcacions, cancel·la l’emissió de GH: Dúo prevista per l’any vinent. L’origen de la decisió és l’esclat d’un cas d’abús sexual que es podria haver donat davant les càmeres a l’edició del 2017. Per reblar el clau, la productora també va enregistrar les imatges del moment en el qual li ensenyaven el vídeo del suposat abús a la víctima: una noia de vint-i-quatre anys tancada al “confessionari” sola i amb la veu del Súper com a únic element de contacte humà. Que ningú es deixi enganyar perquè no estem davant cap cas de sensibilitat humana ni res que s’hi assembli. La cancel·lació obeeix a motius purament crematístics. Des que l’escàndol es va fer públic, el degoteig primer i la fuga en massa després de les empreses anunciants han estat el detonant. Si per Tele 5 fos, GH, que Mercedes Milà va arribar a vendre sense cap mena de vergonya com un “experiment sociològic”, continuaria espargint merda, a major glòria del país on la marca GH ha petat tots els rècords de permanència en antena. Tot per la pasta! Que cadascú en tregui les seves conclusions.