Foc i lloc

Que la festa no pari

Jo també tinc una proposta per a la campanya electoral: allargar-la

Creat:

Actualitzat:

Proposo allargar la campanya electoral, si no perpètuament, com a mínim sí uns quinze dies. Ho apuntava l’Yvan Lara fa un parell de setmanes en aquest mateix espai. La campanya fomenta la vida social i dinamitza l’economia: actes públics arreu, trobades en bars i restaurants, anuncis a la premsa, maquetadors, impressors i distribuïdors de programes. A les xarxes, activitat i likes a dojo. Als carrers, somriures, petons i encaixades. Però la principal virtut d’aquesta campanya electoral ha estat eclipsar –com a mínim parcialment– la campanya de Nadal. Ni les ofertes dels centres comercials i els seus catàlegs, ni el Pare Noel, el tió o els Reis d’Orient han pogut ni podran competir amb la simpatia i la il·lusió encomanadissa dels candidats i les seves propostes. Aquest és un moment molt dolç: mentre no anem a votar, totes les promeses electorals són teòricament possibles. Per això proposo allargar-ho. Potencialment vivim en un lloc millor. I quines festes més divertides que passaríem sense haver d’escoltar les nadales tothora. Molt millor els discursos i declaracions. Amb els desitjos de bonhomia típics del Nadal, potser es farien noves aliances entre partits? Quina estampa tan entranyable la dels cunyats de formacions oposades asseguts a taula per Sant Esteve, rosegant torró d’Alacant per no parlar dels programes. Veuríem els polítics a la Sant Silvestre de Sant Julià, amb malles, el barret de Pare Noel i esbufegant com qualsevol runner. Jo allargaria la campanya com a mínim fins a Reis. No sé si votaríem diferent atipats de torrons i amb la sang barrejada amb xampany però en tot cas, la jornada de reflexió protagonitzada per la cavalcada seria més divertida i menys reflexiva. I l’endemà, a votar. Aleshores veuríem que hi ha diferents opcions per al tortell de Reis: n’hi ha que volen el tradicional, amb aquella espècie de fruita sospitosament dolça; altres prefereixen que tingui un cor de massapà i uns altres –més exquisits– no en mengen si no és de cabell d’àngel. Al vespre, quan s’anticipa la ressaca i encara tenim el tortell al coll, sabríem a qui li pertoca la corona del consolat i a qui li ha sortit la fava. Sigui com sigui, tinguem present que –després de la festa– del tortell, només ens en quedaran les molles.

tracking