x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Periodisme

D’últimes hores, urgències, primícies, exclusives, publireportatges i informacions del tot irrellevants
Actualitzada 14/12/2019 a les 06:43
Enfoquem-ho en positiu. Què li demano, al periodisme? Poquetes coses però ben fetes. Que m’expliqui el món que m’envolta. Que me l’expliqui bé. Que em filtri allò més rellevant, que m’ofereixi enfocaments plurals, que investigui, analitzi, comprovi i contrasti allò que m’explica, que em presenti el context que desconec de la notícia, que no doni gaires coses per descomptades, que no es limiti a una simple juxtaposició de declaracions, que no reprodueixi els comunicats que li envien els gabinets de comunicació, que no em tracti d’idiota... I sí, que m’expliquin la realitat tan aviat com puguin, ja m’està bé, és clar que sí, però no deixaré de confiar en un mitjà perquè no sigui el primer a explicar-m’ho o perquè un altre ho sigui. Per tant, no m’aporten res les presses (ni que s’anteposi la urgència a la qualitat). No m’aporten absolutament res tots els detalls innecessaris que no faran que entengui millor el món i que tan sols busquen o bé activar la meva curiositat morbosa o bé entretenir-me però no informar-me i que a més, i sobretot, es carregaran la dignitat d’altres persones. Als redactors els arriba molta informació: saber filtrar d’acord amb l’ètica i amb la pregunta clau de “què aporta això?” és el mínim que hauríem d’esperar d’un periodista. I encara menys m’aporten res les informacions que em donen no perquè siguin importants o rellevants sinó simplement perquè l’únic a posseir-les sigui aquell mitjà o aquell periodista (potser perquè és a l’únic a qui li han colat aquell gol, potser perquè és l’únic que s’ha interessat per una nimietat, potser perquè és l’únic que no veu cap problema a preferir els detalls morbosos a la informació rellevant). Per tant, davant d’algunes expressions clau, “Última hora” / “Urgent”, “Exclusiva” / “Primícia”, prudència. I sempre alerta. I un desig. A tots els periodistes i mitjans amb ganes de primícies i exclusives, que siguin els primers a investigar corrupteles. Que siguin els primers a explicar-nos el bon o el mal funcionament de les polítiques públiques. Que siguin els primers a fiscalitzar el poder. Perquè fer primícies del morbo (i publireportatges la resta de l’estona) és de P3. I no és periodisme.
Etiquetes
  • #3 Jan
    (14/12/19 23:59)

    Vaig tenir la sort al 78 quan vaig començar de tenir mestres com Montserrat Minobis, Joan Benejam, Ramon Barnils; més tard Pep Bardina Eduard de la Peña i molts més i a més el meu Padrí, corresponsal a la guerra del 14 i del 40. D'escoles i generacions molt diferents, d'idees i pensaments propis i de tots em va arribar el mateix mestratge i missatge: Tot el què et respectin i el què respectis tu a les persones, serà el teu millor article.

    Respondre
  • #2 David
    (14/12/19 13:10)

    Tambe hi ha quin cau en lo facil, en criticar lo que nomes observa desde lluny, sense racar ni tant sols intentar entendre sobre lo que escriu. Oi Lara?

    Respondre
  • #1 Pere
    (14/12/19 09:32)

    El periodista a de ser valent, crític, objectiu i sempre, sempre, sempre, buscar la veritat. La resta és col·laboracionisme i actuar com a comisaris polítics.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts