Periodisme

Enfoquem-ho en positiu. Què li demano, al periodisme? Poquetes coses però ben fetes. Que m’expliqui el món que m’envolta. Que me l’expliqui bé. Que em filtri allò més rellevant, que m’ofereixi enfocaments plurals, que investigui, analitzi, comprovi i contrasti allò que m’explica, que em presenti el context que desconec de la notícia, que no doni gaires coses per descomptades, que no es limiti a una simple juxtaposició de declaracions, que no reprodueixi els comunicats que li envien els gabinets de comunicació, que no em tracti d’idiota... I sí, que m’expliquin la realitat tan aviat com puguin, ja m’està bé, és clar que sí, però no deixaré de confiar en un mitjà perquè no sigui el primer a explicar-m’ho o perquè un altre ho sigui. Per tant, no m’aporten res les presses (ni que s’anteposi la urgència a la qualitat). No m’aporten absolutament res tots els detalls innecessaris que no faran que entengui millor el món i que tan sols busquen o bé activar la meva curiositat morbosa o bé entretenir-me però no informar-me i que a més, i sobretot, es carregaran la dignitat d’altres persones. Als redactors els arriba molta informació: saber filtrar d’acord amb l’ètica i amb la pregunta clau de “què aporta això?” és el mínim que hauríem d’esperar d’un periodista. I encara menys m’aporten res les informacions que em donen no perquè siguin importants o rellevants sinó simplement perquè l’únic a posseir-les sigui aquell mitjà o aquell periodista (potser perquè és a l’únic a qui li han colat aquell gol, potser perquè és l’únic que s’ha interessat per una nimietat, potser perquè és l’únic que no veu cap problema a preferir els detalls morbosos a la informació rellevant). Per tant, davant d’algunes expressions clau, “Última hora” / “Urgent”, “Exclusiva” / “Primícia”, prudència. I sempre alerta. I un desig. A tots els periodistes i mitjans amb ganes de primícies i exclusives, que siguin els primers a investigar corrupteles. Que siguin els primers a explicar-nos el bon o el mal funcionament de les polítiques públiques. Que siguin els primers a fiscalitzar el poder. Perquè fer primícies del morbo (i publireportatges la resta de l’estona) és de P3. I no és periodisme.