Eleccions comunals

En les societats actuals la democràcia representativa és insuficient per garantir l’eficàcia i l’eficiència en la gestió pública i l’andorrana n’és un clar exemple. Les decisions que es prenen sobre polítiques públiques i socials són un clar exemple que ens afecten a tots i a totes igual. Per això, cada vegada més es fa imprescindible incloure els ciutadans en els processos deliberatius, de discussió i de decisió d’una nova gestió pública, amb més participació ciutadana. El problema de la participació ciutadana no és tant definir-la com posar-la en pràctica. De tota manera, qualsevol persona pot entendre que la participació ciutadana es refereix a una sèrie d’idees i d’activitats que afavoreixen un major guany de poder dels ciutadans en els assumptes públics que els afecten. És el concepte polític per ex­cel·lència de qualsevol democràcia. En teoria, sense participació oberta no hi ha democràcia. Per tant, la democràcia participativa és un concepte redundant, si bé ajuda a reforçar la idea de la participació en uns sistemes democràtics que moltes vegades limiten i canalitzen la participació en uns processos molt concrets i que poden desvirtuar el sentit del govern de poble. A Andorra el poder del poble és delegat cada elecció als representants votats per la majoria. Mentre el govern electe està en el seu càrrec, el poble s’absté de participar en els actes governamentals, havent d’esperar una nova convocatòria electoral per prendre la decisió fonamental d’escollir quins candidats, de quins partits, regiran el destí del país. La participació del ciutadà és llavors la de participar en partits polítics i triar i poder ser elegit per ocupar càrrecs al govern. Partits que no sempre representen els interessos de la ciutadania davant dels interessos partidistes i dels poders fàctics.