La via preferent

Afortunadament per als andor­rans, l’assistència sanitària al país gaudeix d’un bon nivell com han revelat alguns informes internacionals i com es reflecteix en una esperança de vida de les més altes del món. Malgrat això, el model fins ara vigent en què ha conviscut una organització parapública com és el SAAS amb un altre conjunt de professionals, metges de família i especialistes, que actuen per compte propi, però sense una regulació que ordeni a cadascun dels agents que es coordini amb el conjunt del sistema, ha fet que es produeixin algunes disfuncions i sobretot certes duplicitats en algunes accions sanitàries. Per altra part, els constants avenços científics en la pràctica de la medicina i les creixents expectatives dels ciutadans respecte a la seva salut fan necessari un canvi de paradigma en la cura de la salut de les persones. Aquest canvi inclou passar d’una medicina reactiva a una medicina predictiva i preventiva. Però també, canviar d’un model de medicina basat exclusivament en una relació paternalista entre metge i pacient a una medicina molt més participativa, en què els professionals treballen en equip per proposar les millors solucions i el malalt deixa de tenir un paper passiu per passar a formar part important de les decisions que afecten la seva salut.

Per altra part, els constants avenços científics en la pràctica de la medicina i les creixents expectatives dels ciutadans respecte a la seva salut fan necessari un canvi de paradigma en la cura de la salut de les persones. Aquest canvi inclou passar d’una medicina reactiva a una medicina predictiva i preventiva. Però també, canviar d’un model de medicina basat exclusivament en una relació paternalista entre metge i pacient a una medicina molt més participativa, en què els professionals treballen en equip per proposar les millors solucions i el malalt deixa de tenir un paper passiu per passar a formar part important de les decisions que afecten la seva salut.

Aquesta aproximació multidisciplinària fa imprescindible que existeixi certa direcció i coordinació de les accions. Aquest és l’objectiu de la via preferent que proposa la reforma sanitària i que identifica la figura del metge de família com el professional de referència que millor coneix les característiques, les necessitats i les preferències del malalt o de la persona amb risc d’emmalaltir. Aquesta nova aproximació ofereix les màximes garanties perquè al malalt se li proposin les solucions més adients, evitant la duplicitat de proves o les contradiccions que de vegades es produeixen amb el sistema vigent. Aquest metge és el que eventualment identifica la necessitat d’una consulta a un especialista i que concilia les propostes d’aquest especialista amb els tractaments que ja venia fent el malalt o amb les propostes fetes per metges d’altres especialitats.

Les eines bàsiques d’aquest nou sistema són, per una part, l’ús d’una única font de registre de la informació sanitària per part de tots els professionals com és la història clínica compartida. I, per una altra part, un únic pla d’intervenció per al malalt que proposa i dirigeix el metge de família referent i els plans d’intervenció proposats pels metges especialistes que el metge referent té la responsabilitat d’incardinar en el pla general. Una altre aspecte bàsic de la via preferent és una derivació ordenada i pactada a centres de fora del país per tots aquells problemes de salut que el sistema sanitari andorrà no té la capacitat de resoldre amb el suficient nivell d’expertesa.

Amb l’evolució altament tecnificada de la medicina actual, un sistema sanitari d’un país petit com Andorra no pot pretendre que els seus professionals tinguin el coneixement i les capacitats per resoldre tots els problemes de salut. Però, per altra part, tampoc és raonable que els ciutadans andorrans busquin per pròpia iniciativa solucions a l’estranger per a problemes que es poden resoldre satisfactòriament dintre del país. La via preferent ordena aquest flux de malalts cap a institucions foranes i ho fa mitjançant la derivació pactada i ordenada pels propis especialistes d’Andorra. Es porta a terme mitjançant convenis de col·laboració amb entitats acadèmiques espanyoles i franceses d’alt nivell que garanteixen el millor tractament, una bona coordinació per assegurar la derivació segura, el coneixement de les decisions que es prenen durant l’estada en aquells centres, i un retorn ordenat i coordinat al sistema sanitari andorrà que garanteixi la continuïtat de les cures.

Parts importants del projecte són la potenciació de les activitats preventives i l’activació de dispositius que acostin l’assistència al domicili del pacient i evitin els ingressos hospitalaris i les visites a urgències. La coordinació dels professionals i dels diferents nivells assistencials seran bàsics per assolir aquest objectiu, així com la constitució de grups de treball per definir fins on abraça el metge de família i què ha d’estar en mans d’un especialista, i quins són els criteris de derivació. També és el moment que la infermeria assoleixi més responsabilitats i es potenciï la seva especialització per poder descarregar el metge de tot un seguit de tasques i pugui aportar el valor consubstancial d’aquesta professió en l’acostament de l’assistència a l’entorn proper del malalt. Un cop definides les competències de cada nivell professional, hi ha el propòsit de reforçar la formació continuada, tasques ambdues en què han de tenir un paper fonamental els col·legis profes­sionals.

* Josep M. Piqué, Director general del SAAS