En fem un gra massa de les coses?

Últimament crec que les persones porten habitualment unes ulleres desmesurades i amb vidres d’augment, i cada cop van augmentant les diòptries, fins a arribar a crear una situació totalment psicodèlica. Per a alguns fer un gra massa de les coses és el seu modus vivendi. Segur que deu ser més còmode situar-se en el blanc o en el negre de les coses que acceptar l’existència d’una gamma de grisos que permeten més opinions, benevolència, amplitud d’idees o acceptació de les idees dels altres. ¿No deu ser que en lloc de donar oportunitats creem neguits innecessaris? Deu ser que les nostres mostres sobreprotectores, aquesta forma de donar importància a coses que potser no en tenen tanta, el que fan és crear inseguretats i pors. A les persones ens atrau més allò impactant que allò important. Fet que ens permet recrear-nos constantment i per temps il·limitat en un discurs que moltes vegades no porta enlloc. Tot al contrari, ens fa mal viure en la desconfiança de tot i de tothom. N’hi ha que pensen que si en fan un gra massa de les coses, això els protegeix o els ajuda a aconseguir alguna cosa. Però, en definitiva, fer un gra massa, segons el Diccionari de sinònims de frases fetes vol dir portar les coses massa enllà o excedir-se, que no sempre és positiu. Per tant s’afegeix informació no pertinent o adequada. S’exagera la importància de les coses. Es porten les coses més enllà del que és normal o es fan grans escarafalls o s’exagera la importància d’una qüestió insignificant. Si tanquem els ulls uns minuts de ben segur que ens adonarem de les vegades que fem un gra massa de les coses. I si seguim amb els ulls tancats ens adonarem també que la majoria de vegades ens ha donat més mal estar que una altra cosa. Portar les idees als extrems i que aquestes ens acompanyin de forma permanent genera insatisfacció, i més quan aquesta idea crea una expectativa important. Potser ens cal ser més tolerants tant amb els altres com amb nosaltres mateixos. No cal obsessionar-se amb les coses, ni negatives ni positives. Cal gaudir de la vida amb naturalitat. Acceptar que existeixen errors. Que hi ha moments millors i pitjors. I que potser és millor centrar-se en els bons i aprendre a conviure amb els dolents.