Hola! Tots bé?

Hola! Com va? Tots bé? Sé que tenim pendent un sopar. Ho tinc al cap, però la veritat és que el dia a dia ens empeny a tots tipus búfal emprenyat de la sabana anant cap endavant i no trobo manera de fer forat i baixar a Barcelona un cap de setmana amb calma. Però em ve molt de gust, us ho prometo. Baixar i també xerrar una estona amb tranquil·litat. Una sobretaula de les nostres, vaja. La canalla? Molt bé. Quins fills més macos teniu, podrits. Ja sé que no em puc queixar. Cert, ben al contrari. Ja podeu estar orgullosos. Jo també, ho sé. Doncs per aquí, de nou, en clau d’eleccions. Els capricis del tempo ho han volgut així. Vuit mesos després de les legislatives, sant tornem-hi, que no ha estat res i, de nou, d’aquí a una setmana clavada, a votar. Ara, a les comunals. El que vosaltres assimileu, erròniament, a les municipals i alguns de nosaltres, erròniament i lleugerament també, identifiquem amb les vostres autonòmiques. Que no! Que són les comunals i no cal buscar analogies. La campanya? Doncs en els paràmetres clàssics. Els de sempre. Que si jo he fet i faré més, ja que ara és el moment i no abans. Que si la conjuntura és més favorable... Això, des de la banda dels que volen repetir. I des del punt dels que volen fer el salt al poder des de l’oposició (o la minoria, segons sigui el cas), declinant a dojo (per no dir a sac-pac) el verb fer en primera persona del plural del temps futur: “Farem, impulsarem, avaluarem, incrementarem, intensificarem...” El de sempre. No canvia res. Potser és que ha de ser així. No ho sé. Un fa, i l’altre diu que ho farà millor. El cert és que a banda i banda hi ha molt bona gent. T’ho puc assegurar. Gent que es posa a l’aparador de bona fe, i que es retrata anant a les llistes amb ganes de servir i ajudar en el que pugui en allò que es diu la cosa pública. Segur que hi ha algun galtes, però són una ínfima minoria. La immensa majoria val molt la pena. Petons!