x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
de la meva agenda

Cursa electoral

Cada dia em sento menys preparat per ser el que el bisbe Ramon Iglesias em demanà que fos
Actualitzada 08/12/2019 a les 07:06
El Cap de Govern té raó quan afirma que els aspirants a una cadira de Casa Comuna de les respectives parròquies no estan prou preparats. Les gilets jaunes de França criden que el president Macron no està prou preparat per a ocupar l’Eliseu. I els bisbes, estan preparats per a ser successors dels Apòstols de Jesús? ...I els capellans, estem preparats per a la nostra tasca pastoral i d’acolliments?... Llegeixo a La Vie, setmanari catòlic francès: “À Lourdes, les évêques changen de ton.” Porto, per la gràcia del Bon Déu, 56 anys de sacerdot. Cada dia em sento menys preparat per ser el que el bisbe Ramon Iglesias, a la Festa de Sant Pere de 1963 a l’església de la Pobla de segur, em demanà que fos: “Ser un alter Christus”. Un candidat a Casa Comuna em visità a AINA. No fou per demanar-me el vot. No era de la meva Parròquia. Sols volia uns consells que l’ajudessin a formar-se per ser un millor candidat a la primera cadira de la Parròquia. Per si pot il·luminar-lo, li explico el que fem a AINA, on patim –sortosament– superabundància de monitors. I cal escollir. Organitzem dues curses. Cadascú pot escollir entre l’una i l’altra. Em pregunta el polític: En què consisteix cada cursa? Li explico: Una és la cursa del Món Modern i l’altra és la cursa del Món Nou. En què es diferencien? Em pregunta encuriosit el candidat a la Casa Comuna. La diferència fonamental és que a la cursa del Món Modern, el més important és arribar el primer a la meta; i a la cursa del Món Nou, el més important no és arribar primer, sinó que es tracta d’arribar-hi tots! Amb raó els monitors entorn del Foc Pasqual, abans de renovar la Promesa, canten: “Volem una Terra Nova, anem cap a un país millor. Tothom qui vulgui apuntar-s’hi, prengui timbal i cançó”. El candidat a Cònsol no m’acaba d’entendre. La seva mirada em parla de decepció. Em confia sense mirar-me als ulls: Estranya cursa. I quins són els premis per als qui aconsegueixin la victòria? Li dono la mà perquè em comprengui millor i s’adoni que el que li confio és molt important. A AINA ens funciona molt bé. El premi de la primera cursa és una caixa plena de tota mena de tresors del Món Modern: Diners, poder, imatge, domini, luxe, prestigi, molts sorolls i poques nous, un entorn que t’afalaga, un programa electoral que és una carta als Reis, una llei que frena la caritat... i, com diuen a Bellcaire, fa molt foc, però foc de palla! La resta de corredors aconsegueixen premis “de consolació”, o bé un “diploma” per la seva participació... I qui no s’acontenta –els diu el guanyador– és perquè no vol. I quin és el premi per al guanyador de la cursa del Món Nou? És també una caixa plena de tots els tresors que pots trobar “al Cel Nou i a la Terra Nova”: Pau, Solidaritat, Alegria, Amistat, Justícia, Llibertat, Esperança, Germanor, VIRTUS UNITA FORTIOR, l’Amor per sobre de la llei. Un programa electoral que recull les iniciatives del poble, i el que no podran fer els ciutadans ho farà el meu equip... Fonamenta el programa sobre el lema de Jesús: “Manar és servir, servir és estimar i “aimer c’est tout donner.” El més curiós de la Cursa del Món Nou és que els seus participants no cal que arribin a la meta per a poder-lo fruir; el comencen a assaborir fent camí plegats devers un mateix objectiu: Els Drets dels Nens i de les Nenes. No aconsegueixo convèncer l’amic. Es fa un embolic, com succeeix també a alguns monitors que volen córrer les dues curses. L’assereno convidant-lo a un cafè. Em demana: I quina cursa m’aconsella, vostè? Això depèn fonamentalment de com de gran que sigui el seu cor. Els que el tenen molt petit, i no acostumen a voler “perdre temps” a fer-lo més gran, únicament poden córrer a la cursa del Món Modern. Són la majoria. En canvi, els de cor molt gran sempre participen a la cursa del Món Nou. Però, com puc saber quin tipus de cor tinc? Em pregunta, tot preocupat, el candidat que em demana consell. Això únicament es pot saber quan us hàgiu apuntat a una de les curses. Si Vós teniu un cor molt gran i us trobeu en la cursa del Món Modern, no podreu resistir el seu ritme i, amb facilitat, us podreu passar a la cursa del Món Nou, que us farà molt més feliç, amb una seguretat que, al vostre costat, tots viuran també molt més FELIÇOS, que tota la Parròquia que governareu SERÀ UNA PARRÒQUIA FELIÇ. Al capvespre, contemplant la meva Confident, li prego que tots els mossens, tots els cònsols i consellers de Comú i totes les persones amb càrrecs de responsabilitat, ens apuntem a la cursa del Món Nou del seu Fill, que va tenir sempre –i segueix tenint– com a divisa: “L’Amor ho és tot”. És donar la vida pels qui estimes! He comprès, Meritxell: “Tot aquell qui té un càrrec públic ha d’estimar totes les persones que li han estat encomanades si es vol sentir feliç i realitzat. I voler ser feliç és bo per a la salut!”
  • #1 Pat
    (10/12/19 15:49)

    Estimat pare Ramon teniu tota la raó; no podrem arribar a la cursa del mon nou, si la nostra Constitució descarta més de 15 000 residents amb més de 20 anys de residència tot esperant la doble nacionalitat per votar, i participar a la nostra divida VIRTUS UNITAS FORTIOR.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts