Divendres passat Amida va arribar als 30 anys de trajectòria, 30 anys del seu naixement com a associació en pro de la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional d’Andorra. Un compromís que va tenir el seu punt de partida com a altaveu i guia de persones amb discapacitats diverses i amb l’objectiu de sensibilitzar la població andorrana sobre la problemàtica que patien les persones amb discapacitat. La paraula segregar no va formar mai part del seu vocabulari, ans al contrari, la inclusió va ser sempre el seu objectiu, la seva fita, i va començar la seva lluita per assolir la plena inclusió d’un col·lectiu estigmatitzat i discriminat i catalogat com a disminuït. Un cop el país es va dotar d’una Carta Magna, el Consell General va iniciar els tràmits per començar a redactar un projecte de llei d’accessibilitat, uns treballs en els quals Amida va participar, acceptant la invitació del parlament. Van ser representants d’Amida els encarregats de col·laborar amb la comissió legislativa del Consell General per redactar el projecte de llei d’ accessibilitat. No va ser gens fàcil i la seva elaboració es va allargar fins al 6 d’abril del 1995, data en què el parlament li va donar el vistiplau i va ser publicada al BOPA el 3 de maig del 1995. Van ser molts dies i setmanes de treball feixuc per tal de convèncer els conseller generals de la necessitat de certs continguts de la futura llei, ja que en alguns casos els parlamentaris veien amb reticència les propostes dels representants d’Amida. Posteriorment, el Govern va redactar el reglament d’accessibilitat que es va publicar al BOPA el 14 de juny del 1995 amb tots els annexos descriptius d’urbanització, mobiliari, edificació, disseny, etcètera. El reglament també va preveure la creació d’una comissió per al foment de l’accessibilitat, òrgan consultiu, assessor i de seguiment en matèria d’accessibilitat i de sensibilització.
