Encamp lletraferit

La biblioteca comunal d’Encamp ha tornat aquest mes a ser un epicentre literari que supera els límits de la parròquia que, de sempre, ha estat lloc de concentració de poetes i escriptors: hi van viure Manuel Gibert, Teresa Colom, el britànic James Kirkup del qual es commemora el centenari i hi continua vivint el polític, professor, prosista i poeta Josep Enric Dallerès, que darrerament ha afegit l’activitat editorial, cada vegada més multiplicada i diversificada. Amb el seu segell Anem han sorgit o sorgeixen darrerament valors segurs: el contemporani David Gàlvez (Allò que som) i l’històric Kirkup (Una illa en el cel. Poemes per Andorra), amb traducció de Díaz Torrent i glosa de Gibert; (de qui, sinó?) presentat en una mena de reinauguració del Rosaleda, que amb el ministeri de Cultura inclou la Biblioteca Nacional. Tornem, però, a la Comunal, i la visita fa uns quants dies de l’escriptora de Tremp i amb tremp Maria Barbal, per comentar col·lectivament al club de lectura la seva darrera novel·la –fins ara– del cicle del Pallars, encetat amb la tan celebrada Pedra de tarter, A l’amic escocès, farcida de formes del lèxic de la seva comarca, repte i a la vegada causa de gaudi per al lector, ambientada en una guerra espanyola sempre viva, i més ara entre memorialistes i “ultres” negacionistes. Deia Maria, des de la saviesa, que sovint la novel·la il·lustra millor i amb més facilitat de difusió els fets que no pas la història. Aquesta explica una realitat; però la ficció literària, una veritat i amb un embolcall més atractiu i accessible. En definitiva, la tertúlia va esdevenir una classe magistral d’una mestra més que reconeguda, de la qual no cal repetir currículum, ni de producció, ni de reconeixements, guardons i premis. En l’indefugible “tercer temps”, fèiem un tast previ de la novel·la argentina de Nerea Liebre Dues noies i un misteri, que marca la “resurrecció” com a editorial encampadana d’A4, amb la traductora de l’original, Laura Cassanovas, i el director de la producció, el mateix bibliotecari Alfons Codina, amb l’afegit del pròleg d’Iñaki Rubio. I d’aquesta obra amb l’ombra d’Evita al fons, vam passar a una altra informació: la present convocatòria del concurs de relats de ciència-ficció i fantasia, que s’ha consolidat com a fita anual i ha obtingut el rècord de participació. Ni més ni menys que 117 originals (vint-i-vuit més que l’any passat). D’aquests, dos han estat d’autoria infantil (menors de dotze anys) el gruix, 81 de joves (entre més de 12 i 17, amb una gran aportació dels alumnes de català del Lycée) i 34 d’adults, que déu n’hi do. La festa de proclamació dels guanyadors i el lliurament dels premis tindrà lloc el proper dia 18 de desembre, a les set del vespre i s’espera tan concorreguda com es mereix. Serà tot just el dia següent del partit de la Copa d’Espanya de futbol entre l’Andorra i el Leganés, de la primera divisió de l’Estat veí. De ben segur hi ha lletraferits que consideren l’espectacle de la pilota com als antípodes, si no directament enemic incompatible amb la cultura en general i la literatura en particular. Potser caldria recordar-los-hi la vigència de Manolo Vázquez Montalbán com a antídot més proper, per no anar fins a horitzons més llunyans.