x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El mal consumir la Terra sense miraments

Esperem de la cimera contra les envestides al nostre Planeta el resultat més sensible
Actualitzada 30/11/2019 a les 06:34
Des de dilluns vinent i fins al dia 13 de desembre, Madrid serà l’escenari de la COP25, la vint-i-cinquena Conferència de les Parts. Aquestes parts són els països adherits a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (CMNUCC). Aquesta trobada, que portarà a Madrid 196 nacions més la Unió Europea, amb caps d’estat, ministres i alts funcionaris a centenars, s’havia de celebrar a Santiago de Xile, però no estan les aigües socials prou calmades en l’allargassat país andí, amb aldarulls al carrer, i amb poques ganes però sense cap altre remei, el govern xilè va passar encara no fa ni un mes la torxa de la cimera dita contra el canvi climàtic al govern espanyol, després d’oferir-se Espanya per poder donar una sortida al maldecap que se li girava a Xile amb les instal·lacions a mig obrar i amb els ànims i la capacitat arrossegant-se per terra. Quan a final d’octubre el president de Xile, Sebastián Piñera, anunciava amb dolor la renúncia a la COP25, i a la vegada la renúncia al Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), que s’havia de celebrar també a Santiago de Xile a meitat de novembre, va dir davant de les càmeres de televisió: “He de vetllar abans pels greus problemes del país.” Quan Xile va fer pública la renúncia, la jove activista sueca Greta Thunberg es trobava a Nova York a l’espera de fer camí cap a Xile sense fer servir avions, per donar exemple i evitar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, els principals causants de l’escalfament de l’atmosfera de la Terra. La pobra xicota, que ja tenia ser a Xile coll avall, es va trobar de cop i volta demanant ajuda per poder tornar altre cop cap a Europa en veler, tal com havia arribat a Nova York des del Regne Unit, en una travessia de 14 dies, acompanyada pel seu pare, a bord del veler Malizia II, propietat de la família reial de Mònaco. Justament, un dels vailets de la princesa Carolina anava de cocapità del veler. La crida per tornar a travessar l’oceà de retorn va moure la parella australiana Riley Whitelum i Elayna Carausu, en curs de fer la volta al món amb el seu catamarà La Vagabonde, volta en la qual porten el seu fill Lenny, d’onze mesos, pobrissó, i la marinera anglesa Nikki Henderson. A l’hora d’escriure aquest article, a mitja tarda d’ahir divendres, La Vagabonde navegava rumb a Espanya al mig de l’Atlàntic, a 1.080 milles nàutiques de Lisboa (2.000 quilòmetres), on arribarà després de desistir d’anar cap a la Corunya, com tenien previst, degut als forts vents de nord que troben aquests dies. Quan arribi a Portugal, Greta Thunberg vol anar fins a Madrid en tren o en cotxe elèctric, trajecte molt més còmode i segurament agombolada per un rusc de periodistes que sense voler la faran santa o la faran màrtir. A Madrid la rebrà, com hauria fet al port de Valparaíso, la ministra de Medi Ambient de Xile, Carolina Schmidt, presidenta de la COP25. Esperem de la cimera contra les envestides humanes al nostre planeta el resultat més sensible i efectiu possible, els pactes i compromisos necessaris per començar a canviar comportaments i deixar de mossegar la Terra com si fos un pastís de nata i xocolata. És el repte global de la humanitat, sense tenir en compte ni les fronteres, ni les races, ni les llengües ni les religions. Per capgirar tantes agressions desmesurades a la natura, la humanitat sencera ha de saber captenir-se i obrar amb mirament, res més que això i aplicar la màxima de no gastar més d’allò necessari i de saber viure amb els valors de justícia social, de repartiment equitatiu i de promoció de la pau. Prou sabem, però, que a la manera de funcionar d’aquesta època altament motoritzada, sempre en moviment i cremant combustible per terra, mar i aire, li caldrà moltes dècades per encarar i practicar altres maneres de fer, de procedir. Pensar aquestes maneres només pot sortir de la ment humana i segurament hi haurà un encès diàleg i discussions entre les grans potències mundials, muntades en el consum desmesurat i en el malbaratament dels recursos. A Madrid, s’hi trobaran països grans i països petits. Andorra també hi serà. Ho hem de dir amb goig i tenir-ho com una esperançadora ocasió per emprendre un canvi de rumb en els aspectes més agressius cap al medi ambient fronteres endins del Principat d’Andorra. En els darrers 25 anys s’han fet uns quants de passos per millorar, rectificar i aplicar polítiques mediambientals, però cal una major consciència, un pensament més afinat, un mirament constant de cara a l’entorn. I això vol dir tenir en compte les emissions de gasos, factor clau, però també mirar de no ofegar els espais encara oberts amb edificis a cada cantonada, perquè la qualitat de vida mesurada amb el nivell de vida és incompatible la majoria de les vegades a escala col·lectiva. Que sigui profitosa l’anada del cap de Govern, Xavier Espot, a la cimera de Madrid, on el veurem a la inauguració i també l’estada de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que hi serà del 9 al 12 de desembre assistint a reunions i taules de treball. A banda de les sessions solemnes, els assistents principals tastaran el menú de conscienciació ecològica dels germans Roca de Girona, configurat a l’estil de la cuina de “mira’m més que no em mosseguis” –per cert, primers i segons plats són inventives i boutades modernes, però encara sonen bé; ara, les postres, consistents en faves de cacau amb mousse de xocolata i infusió de la pellofa de cacau, elaborades amb faves portades de Colòmbia, poden resultar molt bones, però la petjada ecològica, ja els ho dirà la mateixa Greta Thunberg, és mostra evident del que no s’ha de fer. I mira que n’hi ha, de fruita propera: magranes, caquis, castanyes i encara ens deixem l’allioli de codony–. Sigui com sigui, el darrer dia de la conferència sobre el canvi climàtic serà el 13 de desembre, Santa Llúcia. Que santa Llúcia, doncs, els afini i els conservi la vista als que l’han de tenir nítida i sense ombres, per bé de tota la humanitat.
  • #1 Esther
    (01/12/19 17:08)

    La meva tieta diu que ets un xicot que escrius amb gràcia Pasques !

    Que Santa LLúcia ens il.lumini !

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts