x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Paul Éluard, poemes i fragments

Actualitzada 26/11/2019 a les 06:36
Una tarda, quasi de casualitat, em retrobo amb un poema de Paul Éluard, Le miroir d’un moment, un poema que m’arriba net, cristal·lí i que en els seus quatre últims versos és quasi inapresable: “Ce qui a été compris n’existe plus, / L’oiseau s’est confondu avec le vent, /Le ciel avec sa vérité, / L’homme avec sa réalité.” M’arriba; no sé si és sols el fragment d’un poema, una espècie de haiku, un text de caire budista en què el jo desapareix i l’home es fon amb la immensitat o amb la realitat. M’emociono amb el poema i després faig una recerca per la xarxa. Em retrobo amb Liberté, mai tan ben explicada i desitjada en un poema que hauria de ser de lectura obligatòria a les escoles i del qual avui en dia tindríem molt per aprendre. Més fragments d’aquest altre poema: “Sur mes cahiers d’écolier /Sur mon pupitre et les arbres /Sur le sable sur la neige/ J’écris ton nom”… “Sur les images dorées Sur les armes des guerriers / Sur la couronne des rois/ J’écris ton nom”… “Sur l’absence sans désir /Sur la solitude nue /Sur les marches de la mort /J’écris ton nom.” I de la llibertat irrenunciable anem a parar als poemes d’amor. Poemes que tan sols llegir-los amb la vibració de la llengua francesa et transporten a la puresa del sentiments, com a Je t’aime. “Je t’aime pour toutes les femmes que je n’ai pas connues /Je t’aime pour tous les temps où je n’ai pas vécu /Pour l’odeur du grand large et l’odeur du pain chaud /Pour la neige qui fond pour les premières fleur/Pour les animaux purs que l’homme n’effraie pas /Je t’aime pour aimer / Je t’aime pour toutes les femmes que je n’aime pas.” En una tarda perduda, freda, fosca i impenetrable, caure en la lectura de Paul Éluard resulta un catalitzador, et toca i et renova; quasi t’obliga a pronunciar, perquè t’arribi millor el so, una llengua que no és la teva però que sembla una de les més boniques del món per escriure llibres i poemes. Per acabar aquest petit recor­regut, un poema sencer. L’amoureuse: “Elle est debout sur mes paupières /Et ses cheveux sont dans les miens, /Elle a la forme de mes mains, /Elle a la couleur de mes yeux, / Elle s’engloutit dans mon ombre/Comme une pierre sur le ciel. Elle a toujours les yeux ouverts /Et ne me laisse pas dormir /. Ses rêves en pleine lumière / Font s’évaporer les soleils / Me font rire, pleurer et rire, / Parler sans avoir rien à dire.”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts