Creat:

Actualitzat:

Els seus oracles, i diuen que també l’orgull, van enrocar Sánchez cap a una convocatòria electoral que ningú desitjava. Dels resultats del PSOE i el seu pacte-exprés amb Unidas Podemos ja hi haurà temps de parlar-ne, esperem! Perquè del que ve de gust parlar, no els enganyaré, és del desastre de Ciudadanos. Com els ho podria dir... en aquest cas, fer llenya de l’arbre caigut ve mol de gust. Personatges com Albert Rivera, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa o Juan Carlos Girauta (ex, ja abans de les eleccions) no es mereixen cap mena de respecte ni clemència amb els fulls de servei que, sense cap vergonya, han exhibit amb “orgullo patrio”. La provocació gratuïta, l’insult i la crispació com a únic full de ruta havien de petar per algun costat. I ho ha fet per la seva dreta. El naufragi ha estat homèric. Això sí, el líder caigut ha donat mostres fins al darrer moment de la baixesa moral i nul compromís personal que l’han distingit des del primer dia. La nit electoral, en el moment de la veritat, quan Albert Rivera havia de donar la cara i dimitir, assumint la seva responsabilitat en la fallida de Ciudadanos, va posar cara de pòquer i es va quedar tan ample! Fins l’endemà al matí que, llavors sí, un comunicat el va fer dimitir. Per cert, en una mostra de covardia política sense precedents, el mateix diumenge electoral la cúpula catalana del partit taronja va fugir a corre-cuita a la capital del regne per llepar-se les ferides en la intimitat. El pitjor és que els supervivents de la cosa no aprendran res. I si no al temps. Veurem que triga Doña Inés a escopir bilis per la seva boqueta de pinyó.

tracking