Foc i lloc

Lletanies de Mobilitat

Enyoro els versos plens d’inspiració del poeteta de la pantalleta de Mobilitat

Creat:

Actualitzat:

En la columna del 27 de juny us recomanava, perquè era un gran què, que, aturats en qualsevol retenció de les car­reteres andorranes (és a dir, en qualsevol moment de qualsevol dia a qualsevol hora i en qualsevol lloc del país), us entretinguéssiu amb el recoi dels anuncis patrocinats pel Govern que des d’uns panells lluminosos ens feia arribar el “poeteta de la pantalleta dels panellets dels pebrots”.

Doncs, dies enrere, un tuit de Xavier (@elpatiratllat) en què es veien dues vaques envaint tota la carretera del Pas de la Casa i passant olímpicament del missatge del panell (“Sempre que puguis, per la dreta”) em va fer pensar que allò que en deien “Andorra, territori ciclista” ha marxat amb la calor i que el senyor Mobilitat, que ha substituït el becari que feia poesietes i que és tan maleducat que ens parla de tu sense haver compartit mai taula amb nosaltres, ja no se’n recorda i ens ofereix missatges tan poc creatius com “En hora punta, paciència” o “El cinturó et lliga a la vida”. On ha quedat allò de “Cicloturista, benvingut a Andorra”, deixant entreveure que els turistes que no pedalaven tant se val que no haguessin vingut, o del “Ciclista, respecta els senyals”, que tots enteníem com un permís subliminal per saltar-nos tot el Codi de circulació si, en comptes de pedalar, fotíem gas a la màquina. Sabeu què, enyoro el poeteta i els seus versos plens d’inspiració que, posats un rere l’altre, ens oferirien un poema que es podria titular Lletanies ciclistes de Mobilitat. Faria: “A la vorera, baixa de la bici, / que una bici més és un cotxe menys; / ciclista, fes-te visible; / ciclista, evita els avançaments. // Ciclista, el mòbil a la butxaca, / que a la calçada hi cabem tots! / Ciclista tu no tens recanvi; / ciclista, vigila els angles morts! // En bici, no utilitzis els auriculars, / que el ciclista pedala amb atenció. / I no facis ziga-zagues, / que al ciclista se l’avança amb atenció. // Qui no corre sempre arriba, / redueix en avançar un ciclista: / Andorra, territori ciclista; / conductor, deixa pas al ciclista.” I els dos versos finals: “Que circuli el civisme / i que rodi el respecte.” No, ningú no ha dit que el becari fos un gran poeta, però, pobret, s’hi esforçava.

tracking