x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

La solitud parlamentària

L’aritmètica parla­men­tària et col·loca en un rol de mera comparsa
Actualitzada 03/11/2019 a les 06:52
Quan et sents infravalorat, quan la teva presència és testimonial, quan has tingut la oportunitat de governar en coalició i, amb o sense raó, no ho has acceptat, quan es passa l’arròs i perds l’últim tren, quan t’adones que l’aritmètica parlamentària et col·loca en un rol de mera comparsa, en l’activitat frenètica i en cadascuna de les votacions al Consell General, es reuneixen tots els ingredients per patir una crisi aguda de solitud parlamentària. El seny de la raó analítica que es pressuposa i que et caracteritza queda contaminat per la passió i la figuració, perquè també ets humà i ets emotiu. Cerques i t’aferres a la primera crossa enverinada que t’abalancen de forma interessada, des de la bancada més progre del Parlament. Tu que ets de centre – dreta, però molt a la dreta, t’apuntes a un intercanvi de cromos de proposicions de llei, un idil·li tècnicament anomenat transacció, i entres en una complicitat teatral i embriagadora, de l’alçada d’un campanar, amb els companys de l’oposició de l’esquerra més dura de l’hemicicle. En el bell mig d’aquesta voràgine, com el que no veu la cosa i sense miraments, t’adhereixes a votar la confiscació i usurpació dels fons de jubilació de la CASS per a destinar-los a una aventura immobiliària amb rerefons social, tot sigui dit, però poc treballada i sobretot molt arriscada, amb marca, segell i pedigrí del Partit socialdemòcrata. Sabies, però, que tot quedaria en un foc d’encenalls, coneixedor que no prosperaria el projecte per raons numèriques òbvies. La teva intenció era única i exclusivament exposar-te a l’aparador amb tota la visibilitat, marcar paquet i no quedar en l’oblit. Aquests tipus d’accions anomenades col·loquialment “un brindis al sol”, fan que un grup polític que presumia i practicava com a paladí de la coherència, l’està perdent pel camí, convertint-se gradualment i perillosament, en un satèl·lit d’un partit polític gran.
  • #8 Estimat
    (03/11/19 22:41)

    El teu lloc es amb democrates. Mai tenies que haver deixat Toni Martí. Ja veus tu mateix que als altres partits no i tens encaix.

    Respondre
  • #7 Lluis
    (03/11/19 19:29)

  • #6 Marc
    (03/11/19 11:38)

    No se si parla de Lliberals o Terceravia

    Respondre
  • #5 Dedicat?
    (03/11/19 11:14)

    Bon article Eduard, no goso posar noms, però crec endevinar a qui es podría dedicar.

    Respondre
  • #4 Valira amunt.
    (03/11/19 11:06)

    No fan el que jo vull. Ara vaig i no respiro

    Respondre
  • #3 Loster
    (03/11/19 09:57)

    Felicitats per l'article. Encertat del tot. Sembla el que tan han criticat"per una cadira el que faci falta". Crec que el gran gurú està perdent el nort.

    Respondre
  • #2 Antonieta
    (03/11/19 09:50)

    Efectivament!

    Respondre
  • #1 Toni
    (03/11/19 09:22)

    Quan un Govern com el precedent, ha de duplicar la despesa destinada a ajudes familiars, no es un Govern solidari, es un Govern incapaç (per negligència o voluntat) de no solucionar aquest problema. Quan els preus del lloguer dels pisos es converteix en un dels principals problemes de la societat andorrana, i el Govern solament destina al polítiques d'habitatge menys del 60% del que tenia pressupostat (que tampoc era una gran quantitat), però no aplicar una política d'austeritat, si no per que prefereix destinar aquests diners a altres fins com incrementar els costos de personal quasi el 20% durant els seus 2 mandats.
    Davant d'aquests precedents, i la inanició del diferents Governs de DA, i que el problema s'agreuja, si un té un mínim de sensibilitat social, vol actuar. 
    Pot ser la proposta de que els Fons de Pensions faci una inversió en pisos socials no és la millor solució (si bé en el passat el pisos de Prada Casadet no va ser una mala inversió), però si que ha provocar una solució per part del Govern actual.
    Si la proposta no era la millor, almenys ha aconseguit una proposta del Govern.
    El que si es criticable, i molt es la resposta de Govern, per que aquesta si es un brindis al sol, i es veu clarament en la base de la proposta: Un fons d'inversió publico-privat, i li agrairia a vostè i a qualsevol membre de Govern que digui públicament com gestionarà de forma acurada els interessos públics, prestar un servei sense ànim de lucre, amb els interessos privats que es assolir la màxima rendibilitat econòmica.
    Aquesta proposta de l'actual Govern si es que un autèntic brindis al sol, per no dir una irresponsabilitat, per no dir mentida, amb la que respondre a un proposta de l'oposició.
    En quant al seu article, i en un tema tan sensible com la vivenda, li recomanaria que si en vol parlar, faci alguna proposta, i aporti una solució, i no l'utilitzi contra ningú, aquestes formes de fer política estan totalment obsoletes, i Andorra necessita son solucions a aquest i a altres problemes, i gent com vostè critiquen sistemàticament qualsevol proposta novedosa, simplement per que la veuen com una amenaça al seu “status quo”.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts