Per i amb els infants

Quan parlem de participació infantil, sovint no deixem (per desconeixement) als infants, adolescents i joves exercir una participació real. Solem demanar-los la seva opinió, però som els adults els que acabem liderant, prenent les decisions o buscant les solucions. Però això no és participació real.

L’escala de participació de Hart ens ajudarà a entendre-ho millor. En ella es defineixen les vuit fases de la participació infantil que s’ha d’adaptar a la seva edat i maduresa i ha de ser dinàmica i genuïna.

Les tres primeres fases no es corresponen a una participació activa. Comença per la Manipulació, els infants estan presents i només se’ls consulta però són utilitzats per transmetre les idees dels adults. Després la Decoració, quan els nens són usats en algun acte públic però no tenen l’opció d’aportar les seves idees. Continua amb el Simbolisme, casos en què sembla que els nens i les nenes tenen l’oportunitat d’expressar-se però sense donar les seves pròpies opinions.

La primera fase en què es considera que ja hi ha participació és l’Assignació, els infants comprenen el projecte, tenen un paper significatiu i entenen per què en formen part de manera voluntària un cop informats. Segueix la Consulta, projectes encara disse­nyats per adults però els nens i nenes els comprenen i les seves opinions es tenen en compte. La següent fase és aquella iniciada per adults però les decisions que es prenen són compartides amb les infants. La darrera fase i a la qual hem d’aspirar a arribar és aquella en què els projectes són iniciats pels mateixos infants i les decisions són compartides amb els adults, la participació dels adults es limita a cocrear les decisions.

Perquè cal tenir en compte que no s’ha d’obligar els infants a tenir responsabilitats que cor­responen als adults. Però només formant-los des de ben menuts seran adults preparats per assumir les responsabilitats pròpies dels ciutadans d’una societat democràtica.