Creat:

Actualitzat:

Estem tan acostumats en aquest país que la programació d’activitats culturals vingui feta de dalt a baix que, quan de casualitat es trenca la tendència, correm el risc de no adonar-nos-en i deixar que aquesta feliç anomalia passi desapercebuda. Bé, per no ferir cap susceptibilitat hauria de quedar clar que, en aquest escrit i sense que serveixi de precedent, els conceptes de dalt i de baix no suposen cap intenció d’establir nivells de jerarquia, però, si més no, serveixen perquè ens entenguem. És el cas de la molt meritòria Andorra Lírica, que no para, i també és –i no hauria de ser així– el que pot passar amb el cicle Cambra Romànica, que aquest any celebrarà la seva quarta edició, entre final d’octubre i tot el novembre. Un grup d’entusiastes melòmans i melòfils, amb la col·laboració del comú de Canillo, fan de programadors d’una temporada de música de cambra que, sobre el paper, s’endevina d’un nivell altíssim. Està molt bé que vingui la Noa, els megaherois del trap i els triunfitos de torn, i que els comuns es gastin els quartos a somalades en apostes segures a les festes majors i altres efemèrides similars. Però que el quartet Cosmos pugui interpretar, en un mateix concert a Sant Serni de Canillo, peces de Schubert, Ligeti i Beethoven és com un petit miracle que hauríem de saludar amb entusiasme. I, si a més de saludar, col·laborem en la causa amb l’aportació que el cor ens demani (fan servir la mai prou lloada i sempre eficaç tècnica de la taquilla inversa) encara millor: les flors d’un dia cal regar-les amb més cura que els blets, que surten per tot arreu.

tracking