Males perspectives

La temporada alta d’hivern, a tombar de full de calendari, es presenta amb senyals que conviden poc a l’optimisme. D’una banda, el canvi climàtic, del qual ja n’hem tingut una bona mostra, amb temperatures altes i manca de precipitacions aquesta mateixa tardor. Però hi ha bastant més.

Mentre continuen difonent com a ben factibles el que semblen utopies de Borís, com ara l’aeroport a Grau Roig o la portada d’un tren –des de Puigcerdà, inútil per les condicions actuals de la línia i gairebé el mateix es pot dir per la part francesa-, el lloc més proper i factible per al desenclavament de la xarxa internacional de comunicacions continua estant l’aeroport de l’Alt Urgell, impròpiament dit d’Andorra, tot i que a Andorra ens hagi costat ja 1,2 milions d’euros, segons el compte oficial.

Tècnics de l’Estat ja han conclòs favorablement l’informe de viabilitat del sistema GPS per als aterratges en circumstàncies relativament adverses, requisit indispensable per iniciar les operacions amb viatgers. Demostrada l’eficiència, no es farà servir, però, fins a la primavera de l’any vinent, segons veus autoritzades. Això vol dir que es podrà operar quan hagi passat una altra temporada. I potser encara faltaran les instal·lacions frontereres i duaneres, compte tingut de les arribades des de llocs exclosos de l’espai Schengen. Ja se sap, qui dia passa...

Facilitada pel Govern una quota àmplia de permisos temporals d’immigració per cobrir l’oferta de les estacions, resta la dificultat dels temporers per trobar allotjament a preus assequibles, tot i que els responsables dels camps de neu ofereixin solucions alternatives, i sembla que parcials.

Per si tot això no fos una acumulació suficient d’obstacles, ha arribat la fallida de l’operador britànic amb el nom històric de l’explorador Thomas Cook. S’havia dit de bon començament que la incidència aquí seria mínima. Tant de bo.

Resulta, però, que la Cook era qui llogava els avions a l’operador Nielsen, portador de la majoria d’esquiadors britànics, amb aterratges a Alguaire-Lleida. I ara no podrà ser. En les circumstàncies actuals –i si hem llegit bé- l’agència ha decidit tornar a treballar via Tolosa-Blagnac. Amb el perill conegut dels tancaments de l’RN22 pels temporals, amb riscos d’esllavissades i allaus.

Massa indicadors negatius per a una activitat econòmica cabdal per a l’economia i també per a l’equilibri social, perquè Andorra Difusió ha explicat que el darrer any, 2018, la neu favorable va comportar l’ocupació de 2.800 persones, fet que suposava el 44 per cent del total d’empleats al país.

En definitiva, mala peça al teler. Més que mai caldrà mirar al cel, desitjant que nevi en les quantitats justes: ni massa poc, perquè hi hagi prou gruixos, ni massa, perquè no es produeixin catàstrofes, a la manera com descrivia Raimon la pluja al seu país. Tot desitjant que els mals auguris i pronòstics acabin, del tot, errats.

I serà bo que cadascú aporti accions personals; si no pot més, creuant els dits o recuperant rituals, fórmules i encanteris de les ancestres sàvies que en deien bruixes, o amb pregàries, qui sap si rogatives col·lectives a Meritxell, Canòlich, a Santa Bàrbara, controladora de trons i tempestes, o Santa Rita, que diuen que és la patrona dels impossibles.