x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

L'impacte positiu de la nostra ramaderia

Els beneficis en la biodiversitat i en la qualitat dels productes que consumim
Actualitzada 25/10/2019 a les 06:42
    Sílvia Calvó Armengol
Cada cop es fa més palesa l’estreta relació que hi ha entre el nostre consum –inclosa la nostra alimentació–, la nostra salut i la qualitat del medi ambient. Aquestes consideracions es poden fer a escala planetària, però és interessant tractar-les a escala local per veure com nosaltres, consumidors finals, podem influir en aquestes tendències. Aquesta relació i els seus efectes han estat motiu de nombrosos articles per part d’experts d’arreu del món, molts dels quals els hem pogut llegir darrerament, ja sigui amb motiu del Dia mundial de l’alimentació o per l’actualitat que genera el canvi climàtic globalment.
El darrer estudi del Grup Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides alerta sobre la necessitat de modificar els patrons de consum si volem frenar la desforestació, la desertificació i altres conseqüències del canvi climàtic. Les conclusions d’aquest estudi destaquen els beneficis, en la lluita contra el canvi climàtic, de les dietes basades en aliments d’origen vegetal com cereals, llegums, fruites i verdures, i també en els aliments d’origen animal produïts de manera sostenible i amb emissions baixes. Aquest és exactament el producte que Ramaders d’Andorra ofereix per al nostre consum.
Ramaders d’Andorra és una societat formada pel Govern i pels ramaders amb l’objectiu principal de comercialitzar la carn del bestiar criat i engreixat dins del Principat sota el segell de qualitat Carn de Qualitat Controlada d’Andorra i el segell d’Indicació Geogràfica Protegida IGP Carn d’Andorra, que reivindica el sistema tradicional de ramaderia extensiva que mantenen les explotacions d’Andorra.
Efectivament, en el sistema de cria en règim extensiu, l’alimentació del bestiar és a base de far­ratges, peixeders i pastures estivals i els vedells s’alleten directament de la mare durant un període mínim de quatre mesos. A la primavera, els animals pasturen als prats i durant l’estiu pugen a la muntanya per aprofitar les pastures en altura. És el moment per al ramader de dallar i emmagatzemar el farratge necessari per poder mantenir els animals a l’hivern.
La ramaderia extensiva té, indirectament, impactes molt positius sobre el territori. Constitueix un sistema de neteja dels boscos i de les muntanyes que minimitza els riscos naturals, tant incendis com allaus, i que afavoreix la biodiversitat. Alhora té una funció de fertilització natural del sòl. En paral·lel, el dall de farratge en el fons de la vall té una funció paisatgística i impacta positivament en la biodiversitat.
Per altra banda, també hi ha estudis recents que demostren les importants emissions de gasos d’efecte d’hivernacle generades pels sistemes agrícoles i ramaders intensius, deslligats del territori, que consumeixen molta aigua i molta energia i que generen quantitats importants de residus difícils de gestionar. L’alta productivitat d’aquests sistemes genera una abundància d’aliments que no sempre són consumits, la qual cosa causa el denominat “malbaratament alimentari”, font de nombroses emissions de gasos.
Davant la incertesa que generen les circumstàncies climàtiques actuals, la preservació dels sistemes tradicionals que s’han adaptat al llarg del temps és essencial. La ramaderia extensiva no només és capaç d’adaptar-se al canvi climàtic, sinó que contribueix a mitigar-lo per la seva relació amb l’entorn i pels serveis ecosistèmics que aporta el pasturatge en forma de manteniment dels únics embornals que tenim a Andorra: els boscos i els prats.
A més, cal recordar que no es tracta només de l’impacte de la ramaderia sobre el medi, sinó que també estem parlant d’un salt qualitatiu en la carn produïda. La seguretat d’una carn de qualitat ve donada pel control sistemàtic del bestiar, que s’alimenta de pastures naturals i que durant el període d’engreix té una alimentació reglada a base de cereal i lleguminoses, sense farines animals, ni antibiòtics ni promotors de creixement. La traçabilitat i el control en tot el procés permeten que el consumidor, al final de la cadena, tingui un producte de confiança i de qualitat.
La continuïtat de les produccions agrícoles i ramaderes d’Andorra, que ens aporten aliments d’alta qualitat i alhora contribueixen al desenvolupament econòmic del sector primari i al manteniment del nostre medi i tradicions, és indispensable.
Tal com aconsellen els experts de les Nacions Unides, en el marc d’una dieta saludable i sostenible els productes de proximitat i de qualitat com els que es produeixen a Andorra són una opció excel·lent.

*Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts