x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Eleccions comunals

La participació ciutadana en la política
Actualitzada 22/10/2019 a les 06:40
Les eleccions comunals, convocades per al 15 de desembre, permetran escollir els 81 representats que han de gestionar els comuns. Presentar candidatures per a tants càr­recs no és fàcil, especialment si es busca la paritat entre dones i homes. En el mandat actual, les dones representen el 36% de les autoritats comunals, de les quals tan sols dos són cònsol major i tres, cònsol menor. A banda de les dificultats esmentades, el planter de cases pairals es mostra insuficient per proveir els càrrecs de les properes eleccions i d’un temps ençà ha calgut recórrer a integrar políticament, de forma més efectiva, aquells que no tenen cognoms que els avali, però que ja fa anys que gaudeixen de drets polítics.
Abans dels anys setanta del segle passat, els homes d’aquest país eren gairebé tots potencialment electes; per càlcul de probabilitats, la majoria d’andorrans acabaven ocupant un càrrec al comú o al Consell General; fins i tot s’aconsellava, com a primer pas, adquirir experiència a la política comunal abans d’accedir al Consell. Les transformacions demogràfiques i socials de la segona meitat del segle XX van impulsar canvis importants a les lleis que regulen la nacionalitat i van fer canviar aquell escenari en què gairebé tots els ciutadans andorrans s’implicaven en la política en un moment de la vida, especialment quan les dones encara no havien aconseguit els drets de sufragi. L’activitat s’assumia com a servei a la comunitat que s’exercia de forma gratuïta; ara, la política s’ha professionalitzat i la implicació ciutadana ha canviat de manera substancial. Concórrer a uns comicis ha esdevingut més complex i per a la gran majoria de ciutadans l’única opció és la d’escollir uns polítics que, a la pràctica, tenen unes possibilitats d’acció limitades per uns poders fàctics que escapen a la nostra comprensió.
La realitat andorrana imposa que els grups que concor­ren en l’àmbit comunal no siguin partits polítics en el sentit estricte i que responguin més a interessos concrets que a ideologies. Aquesta situació determina que es facin aliances heterogènies i diferents a cada parròquia, però es repeteix d’ençà uns anys, i fa mal a la democràcia, l’enemistat irrevocable entre els dos partits que s’identifiquen com a demòcrates d’esquerres.
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts