Foc i lloc
Despeses electorals
És molt interessant observar com totes les formacions gestionen els diners
El Tribunal de Comptes ha tramès al Consell General l’informe preliminar de les despeses electorals de les eleccions generals del mes d’abril d’aquest any.
És molt interessant analitzar què es gasta cada candidatura política en una campanya electoral. Totes han d’invertir en les falques per a la televisió i les xarxes socials, cartells de diferents mides per penjar als espais ubicats als carrers de totes les parròquies, disseny i impressió dels programes electorals o les fotografies de les candidates i dels candidats. Altres despeses són opcionals: pàgines web, contractació d’agents responsables de gestionar la comunicació i l’estratègia de campanya, actes diversos a sales o discoteques, material de marxandatge…
Per sort queden lluny aquells anys de bonança en què es destinaven autèntiques barbaritats a les campanyes electorals. Quedi com a exemple el rècord difícilment superable dels 418.259,58 euros que va declarar gastar APC a les eleccions generals del 2009, o els 259.186 euros declarats que va gastar Demòcrates per Andorra el 2011.
A les eleccions generals d’aquest any, DA se situa en primera posició de despesa amb 146.600 euros, la segona posició l’ocupa terceravia amb 98.000 i en el tercer lloc se situa Liberals d’Andorra amb 92.500 (sumant la candidatura nacional amb la meitat de totes les candidatures de d’Acord). Un cas notori és el de Ciutadans Compromesos, que havent-se presentant únicament a la Massana ha destinat 29.500 euros a la campanya. Totes les formacions, excepte el PS, rebran una subvenció electoral menor a la despesa declarada i per tant crearan un deute. Per exemple, DA tindrà un negatiu de prop de 84.100 euros, tercervia, de 77.500, i Liberals, de 64.700.
L’única força política que ha quadrat el pressupost ha estat el PS. Ha gastat prop de 43.600 euros per promocionar la candidatura nacional i les set parroquials de d’Acord. En aquest cas, un cop rebuda la subvenció, tancarà amb 800 euros positius.
És molt interessant observar com totes les formacions gestionen els diners, perquè hi ha diferències molt importants, algunes de ruïnoses. Però absolutament totes fan aparèixer els seus candidats com els millors gestors.