Foc i lloc

Emergència climàtica

La pitjor crisi de la humanitat

Creat:

Actualitzat:

Amb motiu de la cimera del clima de l’ONU, celebrada a Nova York, tant la societat civil com la premsa mundial han incidit, de manera especial, en la necessitat d’adoptar mesures per evitar el canvi climàtic que s’albira irreversible a curt termini. Mentre el nivell del mar puja, els fenòmens meteorològics extrems s’han intensificat en el període 2015-2019, el quinquenni més càlid mai registrat. La temperatura mitjana mundial ha augmentat un grau des de l’era preindustrial i dues dècimes en el període 2011-2015. La Xina, els Estats Units i l’Índia encapçalen el rànquing dels països contaminants i, juntament amb la UE, són responsables del 60% de les emissions. Segons les organitzacions humanitàries que lluiten contra la fam, els desastres naturals provocats pel canvi climàtic causen la mort a 10.000 persones diàries i obliguen més de 22 milions a desplaçar-se.

Davant aquest preocupant escenari, la manca de resposta efectiva de la majoria dels governs ha promogut que els carrers s’hagin omplert de joves, arreu del món, en protesta contra la inacció dels governants. La ciutadania cada cop està més conscienciada, com demostra el moviment Fridays for Future, la cara més visible del qual, però no l’única, és la de la jove activista Greta Thunberg. Aquests moviments juvenils han estat reconeguts com a imprescindibles per amplis sectors de la societat i algunes personalitats, com Macron, afirmen que han de ser escoltats.

Andorra declara complir les obligacions derivades de l’adhesió al Conveni marc de les Nacions Unides; FEDA vol invertir en renovables, els empresaris parlen d’economia circular i els polítics de sostenibilitat; intencions que no sempre s’acompanyen de les accions necessàries. Mentre els nostres joves es manifesten, empreses i polítics es mostren més preocupats per mantenir l’actual statu quo. L’opulència en què vivim ens dificulta l’acció i ens impedeix imaginar per als fills unes condicions pitjors a les nostres. En cas contrari, s’abandonarien molts projectes que, en nom d’estratègies turístiques, només tenen en compte el retorn econòmic, menystenint les repercussions mediambientals. Un turisme sostenible ha de fer compatible el desenvolupament econòmic amb la preservació d’un entorn que és irreemplaçable.

tracking