Creat:

Actualitzat:

Em vaig quedar de pedra picada quan un dels membres del grup originari a Andorra del col·lectiu Fridays For Future em va dir que rebien moltes crítiques i sovint molt negatives, algunes fins i tot insultants, pel fet de dir el que diuen sent tan joves com són. Com si fos un pecat. Com si fos més important el missatger que no pas el missatge. Crítiques en públic i, sobretot, en privat. No fos cas que haguéssim de donar la cara, valents! Tot és opinable, evidentment, però el més fort del tema és que el raje que els queia a sobre en forma de tsunami no era pel contingut, sinó per qui el posava sobre la taula. Tens 16 anys, ergo, ets idiota. Babau! No pots dir res. No ens saps, ni d’això ni de res. Calla, ximple, i deixa els grans! Ai mare! La Greta sueca aquesta valdria més que anés a classe i es deixés de vagues i protestes. Només faltaria. Ensenyar el teu pare a tenir fills! Ufffff... En el fons, molt en el fons, és un tema de coherència. De fer el que cal. Només això. Com a adults ens hem esforçat moltíssim per intentar que la nostra canalla estigui formada, tingui criteri propi, sigui lliure d’opinar, tingui la ment oberta, que tregui conclusions per si mateixa, que estigui preparada per al futur complicat que s’albira, etc. I sembla mentida que amb tot aquest esforç tinguem la poca vergonya, la barra, com a col·lectiu, de fer el contrari del que prediquem. La canalla ens està pintant la cara, cada dia, a cada moment, per la irresponsabilitat que tenim els adults arran del seu futur. Quin esdevenidor els estem deixant? Quina porqueria d’escenari de supervivència hauran d’afrontar? No diem que els estimem i ens omplim la boca dient-ho? Llavors, com és que no hem estat capaços de deixar-los un món millor? No tinc resposta i em dol. Em sap greu. Només sé que ens estan donant una lliçó. La Greta i la resta. Els de fora i els d’aquí. El Mateu, la Nerea, l’Olga, l’Oriol i la resta. Mil gràcies.

tracking