Assistent personal

El servei d’assistent personal sorgeix com a resultat de la perspectiva del foment de l’autonomia de les persones amb diversitat funcional com pot ser una sordceguesa, mobilitat reduïda,... i va orientada a impulsar el dret a la igualtat d’oportunitats en l’exercici dels drets i els deures i en la promoció de la vida independent, així com en la participació i la inclusió en l’àmbit social i laboral i evitar l’aïllament o separació d’aquesta. El servei d’assistent personal és la resposta a les persones amb diversitat funcional lligat a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat i que Andorra va signar el 27 d’abril del 2007. La convenció va suposar un punt d’inflexió en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat. Va assumir el fenomen de la discapacitat com una qüestió de drets humans i va preveure les mesures tant de no-discriminació com d’acció positiva que els estats han d’implantar per garantir els drets d’aquest col·lectiu en igualtat de condicions amb les altres persones i d’inclusió. En aquest servei és la persona amb diversitat funcional qui decideix quan, com i en quines activitats de la seva vida farà ús d’aquest suport. Tot això comporta un servei molt flexible, adaptat a les necessitats canviants i que prioritza la llibertat de decidir, la independència i la capacitat d’improvisació per part de la persona amb diversitat funcional. Les accions que pot cobrir són molt diverses i estan determinades i dirigides al projecte vital de la persona que rep el servei. En aquest sentit, les accions en què un assistent personal presta suport estan relacionades amb la higiene personal, l’alimentació, les relacions socials, la família, l’educació, la formació, el treball, la participació ciutadana, el lleure o altres. La connexió a més de l’empatia és molt important ja que l’assistent personal passa a ser una prolongació de la persona.