'Homo cíborg'. Ètica i moral (I)

La història durant milers d’anys ha estat plena de turbulències tecnològiques, socials i polítiques. Però una cosa que s’ha mantingut constant ha estat l’humanisme. Fins fa poc, el cos físic de l’ésser humà era contemplat com quelcom de propi, però no es podia especular èticament amb ell com si fos un bé material, com si fos una bicicleta o una casa que es pot vendre o llogar. La confusió entre els dos conceptes és volgudament encoratjada per la ideologia ultraliberal, que intenta persuadir-nos que ja que el nostre cos físic ens pertany individualment, som lliures d’alienar-lo.

L’ésser humà modern es proposa dominar la natura, i emancipar-se dels seus condicionaments. I fins i tot escapar a la mort. Gràcies als avenços de la ciència i la tecnologia, alguns somien de canviar-lo i reproduir-lo en el laboratori. L’ésser humà del futur, serà sexualment indiferent? Naixerà sense pare ni mare? Serà possible crear éssers inorgànics?

Aquesta doctrina ultraliberal posthumanista, o si es vol transhumanista, té dos vessants. Des d’un marc intel·lectual i cultural es tracta d’afirmar la possibilitat i el caràcter altament desitjable d’una millora de la condició humana per mitjà de les noves tecnologies, que se’ns diu, ens faran més intel·ligents, més forts, serem més feliços i viurem molts més anys. Fins i tot hi ha qui diu que indefinidament. L’altre vessant es tracta de saber com influenciaran aquestes noves tecnologies en l’ètica i la moral de l’home del futur.

És ja un fet que l’espècie catalogada com a homo sapiens enceta de nou una fase de transformació revolucionària que, d’autoaplicar-se els mètodes més complexos de selecció artificial i d’entrenament psicofísic, podria fer realitat allò avançat per Trotski en el capítol VIII de la seva obra Literatura i Revolució, escrita el 1924, quan deia que “l’home s’aixecarà a un nivell més elevat, crearà un tipus biològic i social superior, si voleu un superhome”.

La ciència, com a coneixement estructurat, concretament la biotecnologia, l’eugenèsia, la robòtica i la tecnologia mecànica facilitadora d’intel·ligència artificial poden afavorir l’evolució pensada per Trotski transformant l’homo sapiens en un cíborg (compost de cibernètica i organització biològica) que el podria excloure de l’univers, de la mateixa manera que fa 300.000 anys ell va excloure de la terra l’homo erectus.

L’anomenat progrés social i drets individuals, amb ajuda de l’enginyeria genètica, i amb la manipulació dels gens promet un canvi substancial en l’espècie humana, pel que fa a la seva manera natural de reproduir-se desconnectant-la de la sexualitat. Aquest fet fa suposar un canvi fonamental en l’estructura familiar que s’havia consolidat al llarg de milers anys. És una evidència la seva davallada que fins i tot fa pensar en la seva extinció, almenys com a estructura social. La dona, a mesura del seu alliberament dels condicionaments físics i morals que li imposa la maternitat, podrà aspirar, aleshores, a la total igualtat de gènere amb l’home. No abans. A quin preu? No se sap i tampoc sembla que interessi saber-ho.

Quan la recerca en cèl·lules mare permeti crear d’una manera econòmica un nombre il·limitat d’embrions humans es podrà seleccionar el fill òptim de manera natural, entre centenars de candidats, personalitzat i amb l’ADN escollit. Es podran elegir les seves característiques físiques, millorar el seu coeficient intel·lectual i al mateix temps eliminar abans de néixer risc de malalties. A poc a poc ens encaminarem cap un catàleg d’infants genètics sense intervenció necessària de la sexualitat. La societat americana Gena Corea ha creat el que anomena Mother Machine. La companyia aspira que d’aquí a poc es pugui reemplaçar el cos femení en la gestació. De moment ja ha estat provada amb fetus d’animals bovins però, en no haver trobat encara el sistema de finalitzar tot el procés, solament es fa servir per a casos extrems d’infants prematurs. Es pot comprar el llibre via internet pel mòdic preu de 2,50 euros. Però ningú sap encara si les característiques del producte acabat i lliurat en una caixa, sense ànima, parlarà, somiarà, caminarà, cantarà, riurà i plorarà com una persona humana.

I no està dit que la deshumanització arribi un dia a tal nivell que compensi més adquirir un infant de disseny en una botiga outlet o en granges especialitzades controlades pels governs, que seguir la via reproductiva que coneixem des dels orígens de la humanitat. Les condicions per organitzar unitats de producció humana avui ja hi són. La matèria primera la faciliten els bancs d’esperma i òvuls. Falta poc per acabar d’inventar la incubadora que suposarà l’acabat del producte. Entretant, provisionalment, aquesta fase última l’assegura un ventre femení (per dignitat per la funció de la mare em resisteixo a emprar el nom de claustre matern). El disseny serà responsabilitat de les ciències de les branques de la biomedicina i la mecànica. La comercialització ja està avui en mans de les agències que s’ocupen de l’anomenada, eufemísticament, “maternitat subrogada o mare de lloguer”. Fins aquí hem arribat. Ja comercialitzem la mare.

Facilitat pels mercaders de l’hedonisme i de les il·lusions ha nascut un nou mercat, el Bayby business. Si és una indústria o un simple mercat organitzat de serveis és fàcilment verificable amb poques clicades a la xarxa. En el núvol s’hi troben diferents i completes ofertes. Si el lector clica a la web d’internet amb un nom tan suggestiu com el de Babygest pot accedir al cost del servei. Poden anar des dels 50.000 euros, low cost, fins als 180.000 euros, full pack. En aquesta darrera xifra no van incloses les despeses de la incubadora (mare llogada). En el supòsit que interessi que el nascut sigui producte UE, la mare llogada haurà d’anar a parir en un dels estats de la Unió Europea perquè en sigui d’aquell nacional.

Amb un suplement es pot contractar una pòlissa d’assegurança d’anul·lació pel cas de renúncia d’alguns, pels tribunals de Califòrnia dels anomenats intendet parents. Si, per exemple, en entrar en un procés de divorci es vol renunciar al projecte, quin serà en aquest supòsit el destí de l’infant? S’imposa contractualment a l’anomenada eufemísticament mare de lloguer poder avortar? O el producte del procés serà adjudicat a altres intendet parents?

Fins i tot Babygest desglossa el cost en diferents conceptes. El FIV, que és el procediment d’extracció i tractament de l’esperma i l’òvul, s’emporta el 25% del cost total, l’agència que es cuida de l’organització, el 20% (déu-n’hi-do!), l’assessoria jurídica, la redacció de contractes i altres serveis, el 6%. La compensació a la gestant, segons la pàgina web, és del 22% (sols dos punts més per a la mare llogada que per a l’agència), les tècniques addicionals, el 9%, i varis, un 18%. Sembla doncs que tothom si retroba.

Fa dos mil anys el dret romà considerava jurídicament com a persona solament els infants que sobrevivien 24 hores totalment independents del claustre matern. Si no sobrevivia era considerat una cosa. Karl Max, destacat filòsof del segle XIX, autor de l’anàlisi del capitalisme que no ha estat mai superat, parla dels temps en què tot es pot intercanviar, vendre o comprar. Deia que “són temps de corrupció general, de venalitat també universal, i en termes d’economia política, són temps que tota cosa moral o física, esdevinguda un valor venal, es porta als mercats per ser valorada en el seu just preu”.

*Òscar Ribas Reig, Excap de Govern