El Copríncep francès mig segle després

L’any 1967, Charles de Gaulle visitava el país. Era la primera vegada que un president de la República francesa, en tant que Copríncep, visitava Andorra. La premsa guarda la memòria d’aquell esdeveniment notable i els més grans encara el recorden com un dia de marcat caràcter simbòlic. La meva mare explicava que el president li havia donat la mà i guardava els retalls de premsa d’aquell dia en què tot un líder mundial, vinculat a l’alliberament de França i la construcció d’Europa, afirmava endur-se un record magnífic de la seva estada. Els car­rers i les cases es van guarnir amb banderes i tothom va participar en aquell dia festiu a peu de carrer o des dels balcons i finestres que permetien observar el president. En els discursos pronunciats el 23 d’octubre, el Copríncep va parlar de transformació econòmica, de comunicacions i d’educació, i va tenir la capacitat d’il·lusionar un país que el va rebre de manera multitudinària a la plaça Benlloch. També va destacar els grans canvis que s’estaven produint, que no s’havien d’identificar amb desordre, i que els andor­rans, una vegada més, havien volgut controlar el seu destí.

Han transcorregut 52 anys i el país ha canviat de manera important. D’ençà la primera visita han vingut sis presidents de la República francesa, en tant que Coprínceps d’Andorra, tres entre els anys setanta i noranta del segle passat i tres més durant el nou mil·lenni. Alguns han deixat la seva empremta personal, com en el cas de Sarkozy, de marcada personalitat; d’altres s’associen al procés constituent, com Mitterrand, que, juntament amb el bisbe Martí Alanis, ratifiquen la Constitució.

El cicle de visites es tanca, de moment, amb la d’Emmanuel Macron, que comparteix amb De Gaulle la capacitat de generar proximitat i emoció entre la població. El president, acollit també de forma multitudinària, va parlar de comunicacions, intercanvis comercials, de restablir el consolat de França, de recuperar la influència francesa al país, d’educació i d’acord d’associació amb Europa. Finalment, va donar una lliçó magistral de principis democràtics, amb relació al dret de les dones a poder disposar del seu cos, dret que ell sempre ha defensat, reservant al parlament la capacitat per decidir l’evolució que els andorrans considerin oportuna.