La prova d'estrès

Ho va dir i no li mancava raó a n’Isidre Bartumeu, exercint de consultor a ATV en el seguiment de la visita del Copríncep francès: El Coprincipat ha estat sotmès constantment a una prova d’estrès. La Història assenyala que diverses vegades, algunes institucions han postulat ocupar el lloc dels Coprínceps. També uns quants intents annexionistes s’han desactivat gràcies a la intervenció i a la dualitat dels Coprínceps. A tall d’exemple, a finals del segle XVIII, la Revolució francesa va abolir la institució que posteriorment Napoleó 1r va restablir. Durant la segona guerra mundial, en què la França ocupada feia aigües, vam patir intents d’ingerències i van posar el Coprincipat en perill. Foren èpoques convulses per a una Andorra que ja dibuixava el seu camí vers el seu futur, de la mà dels Coprínceps.

Des del punt de vista històric podem concloure, doncs, sense dubtes, que els Coprínceps han estat la garantia de la independència d’Andorra. Antigament les pressions hi eren a causa de l’exercici del domini territorial, el que anomenem ara la geopolítica. Actualment les tensions d’estrès apareixen, esdevenen i existeixen per raons sociològiques, bioètiques i econòmiques. Hi ha qui pensa que el Coprincipat és una institució retrògrada i anacrònica. La gestió de les amenaces ens demostren tot el contrari. Andorra s’ha anat adaptant fil per randa a les regles marcades per les estrictes normatives internacionals. L’ajuda i la conducció dels Coprínceps ha estat cabdal per assolir les homologacions pertinents. En tot cas Emmanuel Macron, amb una gestió presidencial controvertida a França i un pes específic altament influent a Europa, ha demostrat a Andorra ser un seductor. Els compromisos de calat assumits amb determinació pel Copríncep a la plaça del Poble hauran de tenir una continuïtat i una resolució, perquè aquesta seducció no esdevingui desencant, generant frustració i alhora una nova prova i test d’estrès.