La tribuna

'Stylo' Macron

Ben aviat podíem veure l’acció més repetida de tota la jornada: el seu autògraf escrit a les banderetes que portaven el conjunt d’alumnes de les escoles de cada parròquia

Creat:

Actualitzat:

Arrencava matiner la visita el Copríncep francès, Emmanuel Macron, a la parròquia de Canillo i ben aviat podíem veure l’acció més repetida de tota la jornada: el seu autògraf escrit a les banderetes que portaven el conjunt d’alumnes de les escoles de cada parròquia. A centenars hi va signar i encara va escriure a les mans i els braços dels qui no portaven bandera. Bolígraf en mà, stylo en mà, tal com es diu en francès, o amb retolador gros –com ens va fer observar Joan Massa com a convidat al plató de la televisió andorrana–, va apropar-se amb un tarannà proper a qui el va anar a rebre a peu de carrer. No se li va veure cap gest de voler anar de pressa, ben al contrari, va dedicar estona i estona –a Ordino hi va haver moments de frenesí– a saludar el poble i a dedicar l’autògraf a tothom que li demanava, a estrènyer la mà, a agrair les salutacions i a fer-se fotos espontàniament. És el record més viu que ens queda de la visita del Copríncep Macron i en base a aquest tarannà d’acolliment i afectuosa resposta per part seva quedarà inscrit, en la història del Principat d’Andorra, el –en paraules seves d’ahir al matí– pelegrinatge per totes les parròquies andorranes. Un pelegrinatge emmarcat en la tradició dels darrers coprínceps francesos de fer la visita corresponent al seu mandat com a president de la República Francesa. I, entenent que les seves obligacions com a president de França li marquen el dia a dia i la seva agenda pública ha de ser necessàriament mesurada en temps, la jornada dedicada a visitar Andorra no ha estat pas de les anomenades llampec, d’anar escopetejat i això se li ha d’agrair, perquè la distància que separa els polítics de la resta de societat, el mur de vidre transparent però de dos dits de gruix de blindatge, ben sovint fa que la figura del càrrec polític no deixi veure la figura de la persona que hi ha al darrere. En aquest aspecte, l’afabilitat i cordialitat del Copríncep Macron són una gran lliçó d’humanitat i d’educació. Segurament ell s’hi va trobar a gust i a mesura que avançava en el seu pelegrinatge per terra andorrana va ser conscient del seu paper institucional expressat a peu de carrer, vora la gent, mirant als ulls i donant la mà amb tota naturalitat, com a mostra d’amistat. Tant de bo que els petits i els joves que el van poder saludar mantinguin, a mesura que es facin grans, les formes alegres i el caliu i no es transformin en autòmats o robots insensibles que aborden les relacions humanes i s’encabriten en mons superficials, buits de contingut i a vegades plens d’aspror i agressivitat. Tant de bo per a Andorra que creixin com a persones i contribueixin a ser ciutadania respectuosa i compromesa.

Els comentaristes dels mitjans de comunicació diuen saltar-se el protocol al fet d’apropar-se a la gent i saludar-los, fer autògrafs i fotografies generosament. Un protocol que equival a dir rigidesa o a significar aquell blindatge impenetrable representat pels serveis de seguretat de qualsevol personalitat de rellevància a nivell mundial, com és el cas del president de França i a l’ensems Copríncep francès. Doncs la visita d’Emmanuel Macron endolceix la manera de fer, el protocol rígid i així dóna sentit a allò a que hauria d’aspirar qualsevol societat actual: la maduresa en la convivència, assolir un clima de cordialitat en la manera de fer i de relacionar-se, sense el qual cap anhel de millora i de redreçament de comportaments col·lectius arribarà a la seva plenitud. Només amb la paraula, amb el diàleg, amb el toc humà i amb el cor a les mans podríem dir que seran possibles escenaris de bona entesa, a dins i a fora, entre els habituals i amb els veïns.

Europa, de la qual Andorra forma part com ens va recordar ahir el Copríncep Macron, que és europeista pels quatre costats, té reptes sobre la taula que ha d’afrontar amb coratge i enteniment, conceptes amb els quals va definir el Copríncep francès la singladura del poble andorrà durant segles. Els reptes que té Andorra també sobrepassen les estrictes fronteres andorranes i enllacen amb els reptes de l’Europa social i política. Encarar el futur com a Estat europeu requereix estar atent, estar alerta als canvis en la manera de fer i en les formes, en els procediments que necessàriament s’hauran d’establir per encaixar Andorra en una Europa que és forta però que també pateix fragilitats que la poden desequilibrar. L’equilibri a què es referia el Copríncep francès en parlar d’Andorra i les relacions entre els dos estats que al nord i al sud la preserven. Millor dit, que la contemplen, perquè és la mateixa figura del Coprincipat, amb el Copríncep francès al nord i el Copríncep episcopal al sud, la que preserva la seva singular unitat i secular independència.

El Copríncep Macron s’endú de record d’Andorra el caliu de l’acolliment. També se n’endú l’obsequi de les set estilogràfiques, dels set stylo que, un a un, a cada comú de les set parròquies li han donat. Amb cadascuna ha signat al llibre d’honor, relligant així en forma i fons la realitat ancestral de la sobirania andorrana, feta de parròquies i de recolliment en el Consell General. El simbolisme de les set estilogràfiques relliga també amb les seves dedicatòries, la firma que amb stylo o amb retolador gros va escriure a centenars de banderes andorranes, com a dedicatòria als qui ara enceten la seva singladura i que seran els qui hauran de menar l’Andorra futura que en aquests temps de canvis necessaris es comença –amb indubtable esperança– a perfilar.

tracking