En molts terrenys, però sobretot en política, no n’hi ha prou a ser honrat sinó que ho has de semblar, com diu la popular dita. A les persones escollides per ocupar un lloc públic, que cobren del poble, se’ls ha de pressuposar, a més de preparació –aquest podria ser tema d’un altre article–, no buscar el benefici propi. La pulcritud en el seu comportament però també en la seva professió són imprescindibles. Estem massa acostumats a veure com s’utilitzen els llocs de poder per a benefici propi, com es veuen involucrats en escàndols econòmics i de tràfic d’influències membres de governs i partits polítics i que els càrrecs esdevenen la via ràpida per aconseguir favors i comissions. La crisi de confiança del poble en la política de què tant es parla i sobre la qual hi ha nombrosos estudis, en molts països està provocada en gran manera per la poca altura dels seus representants, per la cultura del pirateig i de no destituir aquell qui no ha exercit amb correcció la seva tasca. Veure polítics imputats no fa més que alimentar la desconfiança i la creença que pocs es dediquen a la cosa pública per convicció, sinó que més aviat hi troben un mitjà fàcil per enriquir-se o posicionar-se en un concubinatge obscè amb el poder econòmic regnant. Un acte de subordinació sense escrúpols. La regeneració basada en la transparència és l’única base per revertir una situació que aboca a l’abstenció i a la decadència del sistema.