Les coses importants no les ha de decidir la ciutadania, sinó els polítics d’un i altre costat tancats en uns despatxos repartint-se el poder i satisfent els poders, tot jurant-se lleialtat en l’alternança per assegurar que el sistema els mantingui, a ells i als seus successors. I així ha funcionat una política del tot supeditada perquè sigui garantia que tot segueixi igual durant anys i panys de tal manera que ja poden portar l’etiqueta de neoliberals o la de socialdemòcrates, mentre que qui paga les conseqüències de les anàrquiques, o fins i tot nul·les, mesures socials és la ciutadania.
Malentesa democràcia quan les coses importants no les ha de decidir la ciutadania perquè, ai las!, amb el nostre vot a cada elecció ja estem decidint el nostre futur. Impunitat per al poder que vol mesell el poble. Sí, ens volen mesells, ens manipulen amb els seus discursos de la por, ens desitgen ignorants, no volen el debat en l’espai públic i, en el fons, ens menystenen amb la seva supèrbia: què sabrem nosaltres de fer política! Només ells són capaços d’interpretar el que vol la ciutadania, quan la realitat és que massa sovint la ciutadania està molt lluny d’ells.
Hem de cridar una vegada i una altra que el poble és aquí, que tenim la nostra veu més enllà de la papereta que cada quatre anys es diposita a l’urna i que sí, que estem perfectament capacitats per decidir coses, les importants i les no tan importants, perquè d’elles depèn el nostre futur col·lectiu. I qui si no ha de decidir el nostre futur?