x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

L'oblit del Coprincipat

És difícil avui dia fer entendre la importància del Coprincipat sense mirar enrere
Actualitzada 09/09/2019 a les 20:42
    Jordi Ribes
Se’m fa estrany imaginar-me una Andorra com un poble més del Regne d’Espanya tal com hauria passat si aquell 6 de febrer del 1939 les tropes franquistes que van ser aturades a la frontera del riu Runer haguessin complert el seu objectiu. O bé mirant més enrere, a principi del segle XX, quan França i Espanya tractaven aquest petit país com un protectorat més, sense oblidar que tant un com l’altre havien fet diversos intents per annexar-nos, però l’actitud paternalista dels dos feia que quan un actuava l’altre defensés i viceversa.
És difícil avui dia fer entendre la importància del Coprincipat sense mirar enrere. Més difícil és fer que les noves generacions sentin com a pròpia una institució que fora dels àmbits purament polítics té poca visibilitat o impacte directe en la vida dels ciutadans.
Encara és més complicat intentar defensar figures provinents de l’Església en uns temps en què es demostra la mala praxi d’alguns dels seus integrants.
Però soc conscient que, tot i la dificultat que implica defensar una institució parcialment oblidada, és obligatori que qualsevol que s’estimi Andor­ra, com a mínim, procuri explicar el que el Coprincipat ens ha donat.
Dos dels tres sistemes educatius gratuïts del Principat se sostenen tan sols pel fil del Coprincipat. Les relacions internacionals i els convenis bilaterals no haurien estat el mateix sense l’acompanyament continu d’una gran nació com França, reconeguda arreu. La sortida de les llistes de paradisos fiscals hauria estat quasi utòpica sense el suport institucional de l’Elisi.
Són coses que no es veuen, però hi són. Hem de trobar la fórmula perquè les noves generacions coneguin el nostre passat perquè entenguin el nostre present. I som sobirans si creiem que hem de modificar les nostres institucions, però no oblidem mai el que podem perdre si no pensem bé quin camí volem prendre.
Etiquetes
  • #1 Toni
    (10/09/19 08:05)

    Som un coprincipat constitucional, tenim mecanisme de ratificació de lleis que permeten als coprinceps no ratificar lleis contràries a la seva ideologia, però que poden formar part de la llibertat fundamental de la persona. Les circunstancies no son les mateixes que pel passat, la comunitat internacional ens reconeix, no necessitem tornar a l'era pre- constitucional com molts voldrieu. Els coprinceps que facin el seu rol, tal i com marca la constitució, i deixen al poble sobirà fer les seves lleis. El que amenaça de trencar l'equilibri és qui amenaça de plegar perquè no li agraden les lleis que votem. Que s'abstingui de ratificar-la, et on n'en parle plus.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts