La línia

Tot es comença a tòrcer el dia en què algú els diu que no se surtin de la línia. La frase l’hi vaig llegir un dia a un pedagog (no he estat capaç de trobar quin) que parlava d’educació i creativitat i em va semblar una imatge suggeridora per pensar alguns dels problemes actuals de l’educació. La línia... “Mira papa, no m’he sortit de la línia!”, em diu cofoia una de les meves filles les poques vegades en què, efectivament, no s’ha sortit gaire de la línia, i ara no sé si me n’he d’alegrar o m’he d’amoïnar. El cas és que la línia –ara ja com a metàfora— i l’estatut que li donem és clau per repensar com volem educar els nostres fills, els nostres alumnes, els nostres joves. Estic d’acord amb el nostre pedagog anonimitzat: la línia com a frontera dura és constrenyedora, si la línia és allà, qui s’atrevirà a pintar més enllà de la línia, qui s’atrevirà a pensar en d’altres formes, a aportar el seu granet de sorra, qui s’atrevirà a anar més enllà, a pensar diferent, a capgirar el dibuix i repensar-lo de dalt a baix? Carreguem-nos la línia, doncs! Sí! Cremem totes les línies! Ben mirat, però, algunes línies ens són molt útils. Les hem posat allà perquè són la manera més òptima de resoldre un problema i potser no cal repensar-ho tot a cada moment. Potser no cal barrinar sempre, potser no cal qüestionar-ho tot, potser ja hem trobat la manera o el model, potser el consens és absolut, i aquella línia, aquella equació, aquella norma gramatical, tan sols cal transmetre-la, no repensar-la ad eternum. I després hi ha les noves línies dels falsos libertadores de línies. Les línies imposades per aquell pedagog estrella, per aquell assessor interessat, per aquella escola o sistema educatiu irreflexius que s’apunten a l’última moda i que et venen que amb ells s’han acabat les línies però que, de fet, estan implantant noves línies, menys sòlides, més improvisades, menys testades... I, tanmateix, les línies no t’agraden i no et convencen ni les velles ni les noves ni les invisibles ni –sospites– les discontínues. L’educació. Un embolic de línies i ratlles. Un maldecap constant. Un problema irresoluble. Un procés inacabat. Un repte constant i apassionat. Molt bon curs a tots els jardiners de línies!