Fins quan el coll d'ampolla del Runer?

No sé si quan abans de travessar la frontera del Runer a l’hora de sortir d’Andorra, les preguntes que fan des del servei d’estadística, quan paren els cotxes escollits a l’atzar per fer-los l’enquesta del perquè la seva estada a Andorra, se’ls demana pel darrer tram de carretera abans d’abandonar el país. Estaria bé que a més de preguntar per la procedència, els dies o les hores que han estat al país, si han comprat o han fet alguna activitat, si els ha agradat o no, se’ls demanés per si, cas que hagin fet cua, més o menys llarga, com farien ells per evitar les retencions, perquè no es formés el coll d’ampolla a l’hora de sortir o, també, perquè així passa, a l’hora d’entrar provinent d’Espanya. Segurament que la majoria dels enquestats afegirien un: “Fins quan haurem d’aguantar aquestes parades que tanta mala imatge donen quan s’ha de creuar la frontera?”. Desconec si hi ha alguna pregunta que va per aquí, però cas que hi fos, seria una bona raó per abordar el problema d’una vegada per totes.

La manera de fer passar el trànsit a la frontera del Runer entorpeix i fa perdre temps de forma innecessària, ja que posant dos agents de control d’entrada i dos agents de control de sortida s’acabarien les parades. Una cosa tan senzilla i que salta al pensament de qui ha de patir el coll d’ampolla, segurament que se sap i els responsables polítics en tenen coneixement i per pròpia experiència suposem que algun neguit els deu fer sentir. Perquè no és gens confortant veure com a l’hora de travessar la frontera, es forma un tap de cotxes que provoca cues la major part del dia molt desagradables, precisament perquè es formen en deixar només obert un carril per sentit, quan podrien estar els dos oberts. La murga i la mala maror que suposa veure com s’alenteix el trànsit i com per la dreta avancen i es van posant a la cua, els més espavilats, és una mostra que el pas fronterer no està ben resolt i no pot continuar així. De què serveixen dobles carrils i rotondes si en arribar a la sortida del país s’estreny el pas? Serveix per fer-nos sentir que portem orelles de ruc i que tanta tecnologia i logística al cap i a la fi no serveixen de res.

No fa gaires dies sortia la notícia d’algú que demanava el desdoblament de la carretera entre la Seu d’Urgell i la frontera del Runer. Si us plau, no. Només ens faltaria això! Si ara ja es creen cues a l’haver-hi només un carril obert a la frontera, imagineu si hi desemboquessin dos carrils, la morterada seria pesant i densa, com un gran empatx. Se li inquiria a l’ambaixador d’Espanya per aquesta possibilitat de desdoblar l’N-145 i jo pensava: no seria més lògic i permetria una major fluïdesa del trànsit demanar per mirar de fer un pas fronterer amb una dinàmica i una organització pactada entre Andorra i Espanya? Que hi hagués un protocol estricte de posar dos agents per entrada i dos agents per la sortida, és a dir, quatre agents andorrans i quatre agents espanyols, cadascun dels quals a les seves respectives garites. Així s’evitarien les cues i la gent marxaria amb més bon record d’Andorra, alhora que també hi arribaria més contenta i a més semblaria que el pas pel control fronterer seria el de dos països moderns i allunyats de qualsevol maquillatge grotesc de república bananera.

Llàstima que el copríncep francès no tingui potestat o, ben mirat, sí que la deu tenir. Que se li pogués dir de mirar de comunicar, conjuntament amb el copríncep episcopal, a Madrid que l’entrada a Andorra ha de tenir dos carrils i de passada, que les bandes travesseres ratades a l’asfalt són una manera gens bonica de rebre els cotxes provinents d’Andorra. Que els sotracs no serveixen per a res, només per sacsejar les ossamentes i maleir-los quan passa una ambulància d’urgència.

Fer perquè el coll d’ampolla de la frontera del Runer s’acabi d’una vegada contribuiria a la felicitat sana i senzilla dels conductors, alhora que evitaria emissions de gasos i pèrdua de temps. A aquestes alçades, haver de travessar la frontera al pas i de la manera com fa trenta anys no ho entén ningú i convindrem que és poc elegant.