x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

400 anys dels primers esclaus als EUA

L’esclavitud ja existia des de la nit de la història si bé amb formes ben diferents segons el lloc i la cultura de cada època. I com se sol dir: ningú no pot tirar la primera pedra
Actualitzada 04/09/2019 a les 21:00
A final del mes d’agost a Ford Monroe (Virgínia, EUA) va tenir lloc una commemoració ben rellevant: la de l’arribada, fa 400 anys, dels primers esclaus africans, que portava la nau britànica White Lion. Aquest indret, llavors, es coneixia com a Point Comfort. El seu capità, d’origen holandès, els va canviar per menjar. Començaven dos segles i mig d’esclavitud que marcaria la societat fins als temps actuals. A Point Comfort, avui conegut com Hampton Roads, a l’Estat de Virgínia, hi vivien només unes 700 persones. Els primers negres esclaus havien estat segrestats per les autoritats colonials portugueses obligant-los a abandonar casa seva, al Congo Ndongo, essent traslladats al port de Luanda (capital d’Angola) venuts a esclavistes espa­nyols que els embarcaren al vaixell negrer Sant Joan Baptista, amb destí a Veracruz (colònia de la Nova Espanya). Abans d’arribar al seu destí dos vaixells corsaris britànics, el White Lion i el Treasure, l’atacaren quedant-se el botí. Aquesta història s’ha sabut gràcies al document dirigit a la Companyia de Virgínia a Londres, responsable de l’assentament de Jamestown, redactat pel colon John Rolfe, espòs de Pocahontas, filla del cap de la tribu Powhatan. El document detalla que al vaixell negrer “eren poc més de 20” i que el governador i el capità mercant els van vendre a canvi de menjar”. I allà, a Jamestown, foren traslladats els africans convertits en els primers esclaus pels colons als EUA abans que s’aprovessin les lleis que així els qualificarien. Han passat 400 anys i avui encara hi ha qui no n’accepta els descendents amb la igualtat i dignitat que es mereixen. Si agafem el diccionari, ens diu que l’esclau o esclava és una “persona que està sota el domini absolut d’un amo” i que a l’antiga Roma els presoners de guerra esdevenien esclaus. L’esclavitud ja existia des de la nit de la història si bé amb formes ben diferents segons el lloc i la cultura de cada època. I com se sol dir: ningú –parafrasejant la cita bíblica– no pot tirar la primera pedra. No hi ha lloc o cultura on no hi hagi hagut esclavisme (i no parlem d’alguns casos actuals que en el si d’alguna família s’ha practicat l’escla­visme). Els escrits més antics en què es té constància de la presència d’esclaus són de Mesopotàmia (on hi ha l’actual Iraq). A l’antic Egipte també n’hi havia. L’esclavitud com a pràctica social i econòmica ja fou usual a l’antiguitat a la civilització grecoromana. Del segle V (abans de Crist) al segle I és l’època de major implantació i extensió de l’esclavitud. A l’edat mitjana a Europa va persistir en zones marginals com a Escandinàvia i a l’Imperi Romà. Amb l’avenç del cristianisme la situació dels esclaus s’anà suavitzant. Al món àrab es calcula en un període superior a un mil·lenni la duració del comerç d’esclaus, segons algunes fonts. En el període de colonització espanyola d’Amèrica (1492) en algunes zones del territori americà realitzaren un tipus d’expedició armada amb l’objectiu de trobar indígenes i esclavitzar-los. Posteriorment altres països europeus van conquerir altres sectors del Nou Món. En un principi s’esclavitzà els pobles indígenes americans (el sacerdot Bartolomé de las Casas i a l’Escola de Salamanca van plantejar ben aviat el debat sobre la licitud de l’esclavatge). La necessitat de mà d’obra barata va afavorir el tràfic d’esclaus negres de l’Àfrica a Amèrica. Vers el segle XVII hi va haver un gran nombre d’esclaus com a mà d’obra agrícola de grans extensions. Quants esclaus eren? S’estima que uns 60 milions, dels quals uns 24 milions foren a parar a Amèrica, uns 12 milions a l’Àsia i 7 milions a Europa, i els 17 milions restants van morir a les travessies. Els negres eren considerats éssers subhumans assimilats amb els animals, per tant sense drets ni ànima. Alguns els consideraven aptes per fer feines en condicions molt dures. Als EUA la ideologia pro esclavista fou especialment important entre el 1789 i el 1849, el període previ a la guerra de Secessió i a partir de la independència dels EUA l’esclavitud es va convertir en un tema de debat. A la primera dècada del segle XIX els estats del nord van anar aprovant lleis emancipadores mentre que en els del sud no. Ja a la primera meitat del segle XIX a l’Imperi Britànic en successives mesures legislatives es declara abolida l’esclavitud. Malgrat tot, les principals potències van continuar amb el tràfic d’esclaus. L’any 1831 una revolta d’esclaus va generar matances a Virgínia i una nova onada d’emigrants europeus contraris a l’esclavitud. La crisi econòmica del 1857 va dividir encara més els estats del nord i del sud. L’emancipació es produí formalment el primer de gener de l’any 1863 gràcies a la declaració realitzada pel president Abraham Lincoln, que anuncià la llibertat de tots els esclaus dels estats rebels del sud. L’abolició de l’esclavitud no va acabar amb la discriminació de la comunitat negra que, dècades després que Martin Luther King pronunciés –l’any 1968– la famosa frase “he tingut un somni” i d’anys de lluita pels drets civils dels negres, encara continua essent un dels problemes a resoldre definitivament als EUA. I el 2008 el demòcrata Barack Obama seria elegit primer president afroamericà. En altres sectors del món encara hi ha éssers humans si no esclaus si en condicions infrahumanes, amb treball infantil o l’explotació sexual. El 2 de desembre de cada any és el Dia internacional per a l’abolició de l’esclavitud.
  • #2 Esclavatge
    (05/09/19 13:14)

    L'esclavatge mai ha deixat de ser, només canvia de forma. Avui dia no sols es manté sino que, en la seva ceguesa, la gent el recolza en nom de la pseudosolidaritat!!! Homo sapiens... Ja... Ja.. Ja!

    Respondre
  • #1 Kunta Kinte 1750
    (05/09/19 07:54)

    Ara tots som esclaus consentits,esclaus de la Reserva Federal,del individualisme i del consumisme del màrqueting capitalista.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts