Els incendis han esdevingut un element habitual del paisatge estival, com els festivals de música o els guiris amb sandàlies i mitjons. La novetat és que l’atenció, malgrat els focs de Gran Canària, que han arrasat prop de 10.000 hectàrees, se l’han endut els més de 70.000 incendis de l’Amazònia d’enguany (71.497 focus comptabilitzats de l’1 de gener al 18 d’agost, per ser exactes). Els mitjans afirmen que la situació a la conca de l’Amazònia i països limítrofs com Paraguai, que compten per centenars de milers les hectàrees cremades, no difereix gaire de la d’anys anteriors. Però resulta que al pulmó del nostre planeta es conrea soja industrialment i cada any es talen 5.800 km² de bosc amazònic per aquest motiu. Resulta que el 80% del sol agrícola del planeta es dedica al conreu de cereals i gra amb aquesta finalitat. Resulta que la majoria de la producció de soja, en mans de potents multinacionals, es destina a alimentar bestiar per proveir de carn els mercats mundials. És ben sabut que la indústria de la carn genera tants gasos d’efecte hivernacle com cotxes, avions, vaixells i trens junts; i també que per produir 1 sol quilo de carn de vaca fan falta 15.000 litres d’aigua. Cadascú pot treure les conclusions que cregui més escaients, però el consum de carn és una de les causes, sinó la principal, de la destrucció de la selva de l’Amazònia. I les previsions diuen que aquest es duplicarà en els propers 20 anys a escala mundial. Canvi climàtic si, polítics i polítiques ineficients també, però la cobdícia i el creixement il·limitat ens estan duent al límit de l’abisme, sense que sembli preocupar-nos massa.