El forat de Tresponts

Ahir divendres es feia l’acte simbòlic de la darrera perforació de la galeria principal del túnel de Tresponts, obra promoguda per la Generalitat de Catalunya amb un pressupost inicial de 47 milions d’euros i adjudicada per 35 milions d’euros. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat pels alcaldes i alcaldesses de les viles principals properes al túnel, més el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, es van fer la foto ja endreçada a la història del pas per l’estret de Tresponts, sotjat pels peus humans i pels cascos i peülles d’animals de càrrega des d’època tardoantiga.

El conseller remarcava que es tracta de l’obra més important de la Generalitat enfilada els darrers anys, cosa que dita en temps de vaques magres encara té més mèrit. Aquí vull recordar, abans de continuar parlant de Tresponts, de l’Albert Batalla, que com a alcalde de la Seu d’Urgell i com a Diputat al Parlament, fa tres anys, a finals del 2016, va fer tot i més perquè el túnel de Tresponts fos una prioritat de la Generalitat, una obra inajornable, i es va plantar a Barcelona determinat perquè des del Departament de Territori rasquessin d’allà on fos per trobar els diners i treure a licitació l’obra.

Els rocs que havien caigut mesos abans, a meitat del 2016, que van provocar greus ensurts que per sort no van fer cap víctima mortal, la mobilització de gent d’Organyà i Coll de Nargó demanant, reclamant el túnel, no podien tenir una resposta negativa de la Generalitat, perquè feia massa anys que se’n parlava.

Si el túnel, que ahir va quedar foradat del tot, fos una obra de meitat segle passat, ben aviat hi podríem circular, ja que la finalitat de facilitar el trànsit queda assegurada tenint la galeria principal oberta. Però han canviat molt les condicions de seguretat (l’incendi de vehicles l’any 1999 al túnel de Mont Blanc, amb 39 víctimes mortals, va fer revisar la normativa a nivell mundial) i l’obra de perforació, tot i ser la més costosa i vistosa, no treu que les galeries d’evacuació, que s’han de fer transversals al túnel, amb sortida a la carretera actual, més el condicionament de la solera de rodadura, més els elements de revestiment dels laterals, il·luminació i senyalització, representen uns quants mesos més de treballs abans no es pugui inaugurar l’obra.

Que diferent, per posar un exemple, del tan necessari i esperat túnel de Viella, inaugurat l’any 1948 i fet servir durant molts anys amb unes condicions d’asfaltat i d’il·luminació, quan en va tenir, tan precàries com excitants a l’hora de passar-hi, tan si fos amb les vaques que els tractants de bestiar, com l’Andreu Estany, de Cal Roqué d’Oliana, hi feien passar d’una en una quan encara l’obra de perforació, que avançava per eixamplament, era a mig fer, com quan del nostre record hi passàvem els anys setanta amb el Seat 600 del Ventura Roca, carregats de pertinences per anar a fer excursions a la Vall d’Aran, i mirant-nos la foscor que els llums del 600 amb prou feines trencava, mentre veiem rajar del sostre aigua com si fossin fonts.

El túnel de Viella, que va ser el primer túnel construït a Espanya, ha estat el més llarg dels túnels carreters (altra cosa són els de tren, de molta més llargada), amb els seus 5 quilòmetres i 260 metres, fins al 2003 que es construeix el túnel de Somport, sota el Pirineu aragonès, entre Espanya i França, de 8 quilòmetres i 608 metres de llargada. El 2007, el túnel de Viella tenia un germà bessó, amb el nou túnel de Viella, paral·lel al vell i de 5.230 metres, trenta metres menys que el primer. Després del túnel de Manzanares, de 5.973 metres, que forma part de la M-30 que circumval·la Madrid, construït també el 2007, el túnel de Viella vell està en tercera posició i el nou en quarta. Després ve el túnel del Cadí, amb 5.026 m i després el de Bracons, de 4.556 m, entre Osona i la Garrotxa.

El túnel de les Dues Valires, fa 2.922 m de llarg, que comptades les dues galeries és una senyora perforació. Per cert, una curiositat, el geòleg enginyer que ha perforat el túnel de Tresponts, José Carlos Peña Porta, va ser al davant de la perforació del túnel de les Dues Valires. Per acabar parlant de les llargades de túnels, el d’Envalira, fa 2.879 m, equiparable al túnel de Guadarrama, i una mica més llarg que el túnel de Vallvidrera, de 2.517.

El pas pel forat de Tresponts, amb el túnel serà una delícia, però també perdrem l’oportunitat de veure els espadats alts i feréstecs i la traça humana en forma de camins i ponts antics. Romans que els bastiren després de molts anys de no poder passar per l’estret, anant a passar la collada d’Ares entre Noves i la vall de Cabó; gent de fa mil anys que amb els Pontarrons de Sant Ermengol ja van poder desfilar sense els tirapits de la Piula i de la Reula; traginers i ramaders andorrans que tantes fires d’Organyà van anar a celebrar i, en fi, els que hi hem circulat i hi circularem fins que el pas pel túnel de Tresponts sigui una feliç realitat, es van fer i ens fem, part de geografia, part del forat de Tresponts, que vist des d’Organyà o des de l’Urgellet, com des de l’Urgellet es veu el forat de Cerdanya i des de Cerdanya el forat de la Seu, ens fa pensar en el pas del Segre, lliure i rondinador i en el pas de tanta gent que, durant segles, sentint basarda o amb ardiment, hi han passat.