Sant tornem-hi

De mica en mica tornem cap a casa i de mica en mica ens retrobem amb les obligacions a pocs dies ja de la Diada de Meritxell. Un nou i autèntic inici d’esperes i esperances. De feines, treballs i escoles. És un segon inici de l’any i hi som, hem sobreviscut, almenys els que ho hem fet, a un estiu de sol abrasador i d’un paisatge escalivat on, badant per Castella, ni les cigales tenien ganes de cantar. Sort dels àngels de Lerma que em feren aire amb les ales! Ja a casa, però, he tornat a mirar aquests dies l’Angelus novus del pintor Paul Klee, aquella aquarel·la i dibuix talmúdic que acompanyà tota la vida del filòsof alemany Walter Benjamin, fins al seu suïcidi o assassinat a Portbou el 1940 quan fugia del feixisme. “L’Àngel de la història”, en deia, amb el rostre girat cap enrere i uns ulls immensos, que sobrevola horroritzat les cendres que llança el passat i no pot escapar del futur arremolinat pel progrés. Torna a ser un bon moment per rellegir les Tesis sobre la filosofia de la història, el seu darrer i inconclús llibre, a la recerca d’una teoria de la història que permetés analitzar les causes que van precipitar el desastre i la barbàrie de l’home modern. Una gran qüestió, encara oportuna, quan les 7 grans parròquies del món -una no hi és i una altra, castigada- intenten coordinar-se davant la futura recessió. Vénen temps difícils i, com diu Rascagneres, encara que Andorra no sigui un paradís, la comparació amb l’entorn pot ajudar la nostra autoestima. Eleccions a Espanya en un llarg culebrot de relats creuats que mostren una greu incapacitat del sistema, que va erosionant la seva legitimitat i agreugen més la crisi d’Estat. “Le moment que nous vivons, sans doute depuis le XVIII siècle, est peut-être en traint de s’effacer...Nous vivons une période historique de l’ordre international qui est le nôtre, marquée par une crise très profonde des démocraties, à la fois de représentativité et d’efficacité”, va sostenir i recalcar amb lluc la setmana passada un altre filòsof, en aquest cas, francès i molt reconegut al Principat, Emmanuel Macron.

A les portes de “sant tornem-hi”, que la tardor

-aquesta tardor, llarga i regirada- no sigui en cap cas la primavera de l’hivern!