AINA, colònies per viure

És el capvespre de la Mare de Déu d’agost. La festa em convida a seure davant la Mare de Déu de Meritxell. Li confio: “No us vinc a demanar res. Sols vull contemplar-vos. El silenci que omple el Santuari és la simfonia que orna la intimitat. El primer foscant il·lumina el paisatge de les colònies Estiu 2019: Grup Sardanista Montserrat, Món Màgic (3 torns), campaments CAINA (etapa camins) TAMARROS; Sant Josep de la Muntanya i el curs de titulació de monitors. La mirada de la meva Confident em demana: Què has après en les colònies i en els campaments de l’Estiu Màgic 2019?

He après a viure, li confio amb la resposta que guardada al cor.

1. Viure és caminar. Camino pel Camí Ral, pel Camí de Natura, pels llacs de Fontargent, els Collels, pels cims d’Encampadana i del Comapedrosa... sense por, però amb respecte.

2. Viure és fer els deures. Faig el que em toca de fer cada dia sense sentir-me obligat; però sí, amb amor.

3. Viure és la mirada. M’emmirallo en la mirada dels infants sense vergonya, però amb tendresa, com el muntanyenc contempla el seu rostre en l’aigua cristal·lina dels llacs andorrans.

4. Viure és adonar-se de la riquesa interior. Educo deixant brollar els talents que Jesús em fa do com brollen les fonts de la Vall d’Incles.

5. Viure és no tenir por. Diu Jesús: Petit ramat, no tingues por. La confiança de la patrulla esbandeix tota mena de por, menys la por a la por.

6. Viure és compartir. Als campaments CAINA i TAMARROS la felicitac solitària no és felicitat.

7. Viure és no guardar el que has rebut. El jove d’AINA fa l’opció de monitor per donar a la mainada el que va rebre quan a la casa, a la borda i al campament d’AINA.

8. Viure és perdre el temps. Eduquem en el temps lliure. A Colònies i als campaments deixem molt de temps per perdre el temps que és el temps de més creativitat i de més comunicació.

9. Viure és mirar el cel per la nit. Tinc estels per sostre, el silenci per música i la soledat per no sentir-me aïllat.

10. Viure és crear lligams, diu el Petit Príncep. A AINA tinc amics per caminar junts per anar més lluny, i guanyar els cims més elevats que no faria mai sol.

11. Viure és saber on vas. A colònies comparteixo un projecte: sense projecte la via no té sentit. L’educació en el lleure és un gran projecte.

12. Viure és ser estimat. Durant dues setmanes de colònies, em sento estimat encara que no ho busco. Soc feliç.

13. Viure és austeritat. La natura més verge implica assumir l’austeritat més radical. Ho assumeixo.

14. Viure és llibertat. Vull ser lliure canta la mainada. Sigues lliure, entonen els monitors. A colònies, ric i ploro quan em ve de gust.

15. Viure és contemplar la nit. A colònies, somio el món que anhelo sense viure somiant.

16. Viure és mirar la nit. Acabo el foc de camp cantant No has comptat mai les estrelles... contemplo els estels sense oblidar-me de mi, dels altres i de res.

17. Viure és perdonar. Al bona nit de cada dia demano perdó i perdona que acompanyo amb una encaixada de mans a cada infant.

18. Viure és ser. La natura, la mainada i els monitors em fan conscient del que soc. Soc feliç amb el que soc.

19. Viure és dialogar. Al campament juguem al joc de la sinceritat que ja jugava a la “Canyauca” amb els monitors dels Campament del M.I. Consell CAMIC, l’estiu de 1967 a Engolasters. La sinceritat és la meva regla de diàleg.

20. Viure és harmonia. Harmonitzo llibertat i responsabilitat. Saber mirar un nen, una nena, un jove, un home, una dona, un avi, una padrina amb les ulleres del Bon Déu.

Una branca de gavernera dono gràcies per les colònies MÓN MÀGIC 2019 a la dolça Mare, la meva Confident. Gràcies a les colònies puc i sé fer, dir, pensar i estimar-ho tot una mica més.