Una de les lectures que m’han agradat aquest estiu ha estat la del llibre El director de David Jimènez, reporter, periodista, corresponsal i exdirector del diari El Mundo. El relat, fàcil de seguir, distret i alhora realista, és un retrat de la realitat dels mitjans de comunicació, les intrigues amb el poder i els egos de polítics i periodistes, d’una societat sense valors i uns empresaris entregats als polítics. Les bones praxis, la recerca de la veritat i l’esperit de denúncia, com diu l’autor del llibre, el contrapoder que durant segles ha tingut la premsa està volant pels aires. Una de les vàlues del periodisme ha estat sempre el d’exercir com a vigilant del poder, per denunciar abusos, delictes i intrigues. Les necessitats mercantilistes, la publicitat, els teixits d’interessos i les manipulacions del poder estan abocant a unes pràctiques tan poc ortodoxes com interessades a molts mitjans. Les pressions als professionals i les filtracions interessades per exercir com a avaladors o destructors de projectes o persones. El proteccionisme a canvi d’exclusives i fonts i la supremacia del diner en una indústria que necessita ingressos per sobreviure però que hauria de poder ser prou independent per evitar les submissions i tenir una ploma lliure. Però les exclusives ja no venen exemplars, el format paper dels diaris no dona diners i la sobreinformació i alguns digitals estan evidenciant que estem en un nou escenari. Buscar alternatives per dignificar la professió, alliberar-la de lligams i vassallatges absurds que empobreixen el sector, un debat actual i complicat. Un llibre valent i de denúncia.