x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Bona Festa Major!

A la dreta, la senyora dels núvols de cotó fluix i dels tramussos i les parades de tir
Actualitzada 15/08/2019 a les 06:37
15 d’agost. És Festa Major i ningú m’escolta ni em llegeix. Per això deixo que els meus dits em duguin cap a les festes majors de la meva infantesa, que només m’interessen a mi.
La festa es concentrava al Passeig, al costat del Daró, on tot era gatzara i lluminària. Al capdamunt, hi havia uns ninots enormes on cada any ens fèiem la foto de rigor i, a partir d’allà, anàvem baixant. A la dreta, hi havia la pesca de la tortuga (tortugues de veritat, amb un ganxo enganxat a la closca i un número estampat a la panxa) i, una mica més avall, la “meva” tómbola. Tant en un lloc com en l’altre sempre m’enduia la nina més grossa. Al cap dels anys vaig saber que tot era trampa: com que el pare era agent de l’ordre (aix!), els firaires feien mans i mànigues per acontentar-lo satisfent els desitjos de “la nena”. Però aleshores no ho sabia i estava encantada amb la meva bona sort.
Però continuem Passeig avall. A la dreta, la senyora dels núvols de cotó fluix i dels tramussos (sempre en compràvem una paperina per a la mare, que no venia amb nosaltres perquè Les Quatre Portes no es podia tancar) i les parades de tir. Nosaltres sempre tiràvem a Los Patitos: els meus germans eren els encarregats de cosir a trets les boles o les cartes i, mentre les meves cunyades esperaven un coixí en forma de cor, jo ja havia triat com a premi qualsevol galindaina. A l’esquerra, hi havia els cavallitos i les cadiretes. Amunt i avall i, a cada volta, acomiadaments i petons. Es veu que no me’n podien fer baixar ni a fum de sabatots. Coi de criatures!
I al capdavall del Passeig hi havia els autos de xoc. Aquests sí que em feien por! Era l’únic lloc on la Pilar i la Margarida podien festejar a plaer amb els meus germans mentre jo em quedava a terra amb en José (el meu germà gran, que no ho era de sang) mirant com una rateta entrava i sortia d’unes caselles que envoltaven una mena de plaça de braus en miniatura.
La nena es va fer gran i la Festa Major es va anar desdibuixant. Des que soc a Andor­ra, he canviat la de la Bisbal per la d’Encamp. Però fa massa anys que he après que les fotos són passatgeres, que respecto les tortugues i les rates, i que sé que ja no tornaré mai més a ser petita. Bona Festa Major!
  • #1 Rimentol
    (15/08/19 21:44)

    Cal haver tastat la llunyania per saber la teva força,
    crida de Festa Major,
    cal haver sentit en el silenci la memòria de les gralles,
    inici de Festa Major,
    cal haver mirat en el record el puntejar de les rotllanes,
    sardanes de Festa Major,
    per saber el foc, la intensitat, la plenitud d'aquest moment,
    migdia de Festa Major.

    Cal, estant molt lluny, haver restat aquí mateix,
    àvid, invisible, transportat per la quimera,
    cal haver cremat en el record de la primera
    vegada que ho vam viure i viure encara tanmateix
    com una novetat aquesta càlida fal·lera,
    per saber la immensa força de la música i la festa.

    Ah fantàstica tempesta!:
    deu cremar el Cap de Vila,
    de coets, de xafogor, de multitud i de barrila,
    la tenora deu marcar el primer compàs de la sardana,
    els gegants deuen passar seguits d'alegre cercavila,
    i de lluny, de lluny estant, tot aquest goig se m'encomana.

    DAVID JOU

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts