Odioses comparacions

Podria ser la influència de la canícula, potser la proximitat de les eleccions comunals, probablement una rauxa suprematista. En tot cas, l’actitud recurrent que mostra l’Honorable Cònsol Major davant els mitjans quan albira un micròfon és d’un aplom extraordinari. És de ben nascut que un(a) Cònsol defensi la seva Parròquia a capa i espasa, repassant i glossant les seves infinites qualitats. És curiós, però, que sigui sempre en clau comparativa: “Sempre ho fem tot bé i millor que a les altres Parròquies. Que si Laurèdia pateix uns successos nefastos en el curs de la seva Festa Major, aquí no serà i no passarà... Que si Escaldes–Engordany inventa un projecte Vivand d’èxit, jo ho milloro i, si cal, fent-ho més econòmic (sic)...” La reivindicació de la capitalitat, on penso que ningú li discuteix que Andorra La Vella sigui la capital del país dels Pirineus, va assortida de la presentació d’una factura en forma de plus en les transferències. És legítima la reclamació, argumentant que l’oferta de serveis extres suposa un increment de cost? Quant a les parròquies centrals, amb un potent sector terciari, la fiscalitat en concepte de radicació d’empreses de serveis i de comerç arrodoneix positivament i amb escreix les finances comunals? Aquesta exigència no és de rebut i comporta una flagrant insolidaritat envers les altres Parròquies. La cirereta del pastís apareix quan, amb tossuderia, ens profereix comparacions indignes amb els seus predecessors. Resulta que ella ha innovat en Festa Major, l’ha centralitzat, ha portat més participants i millors artistes (sic). Potser caldria repassar l’històric i també els comptes, tot i que ben pensat no cal, ja que amb una senzilla enginyosa enginyeria financera ho presentarà tot com a bo, bonic i barato. És molt lletja aquesta supèrbia que no ve a cuento, no fos cas que s’apliqui la dita implacable: “Digues-me del que presumeixes i et diré del que no gaudeixes”.