x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
paraula i vida

La idolatria de les riqueses

L’obsessió pels diners no ens deixa ser lliures ni solidaris amb els altres
Actualitzada 04/08/2019 a les 06:34
Sant Lluc és l’únic dels quatre evangelistes que insisteix tant en el tema de la pobresa i en el perill de les riqueses. Ho diu molt encertadament el llibre de l’Eclesiastès: "Que treu l’home de tantes fatigues i tants treballs, de tants neguits i tants esforços, si un dia ho ha de deixar a un altre que no s’ha esforçat per a res." Tot és en va. És un missatge d’una gran actualitat. Una de les idolatries que segueix sent actual, i que causa tantes injustícies en el nostre món, en la nostra societat, són, certament, l'obsessió i el neguit d’acumular riqueses. L’ambició desenfrenada dels diners és una idolatria, perquè posem tota la confiança, tot el cor en quelcom fràgil i caduc i no en els valors autèntics i perdurables. En conseqüència, oblidem Déu, que és el veritable bé absolut de l’home. La idolatria als diners no ens deixa ser lliures, ni ens deixa ser solidaris amb els altres. La idolatria als diners ens fa perdre la sensibilitat envers les persones necessitades, els pobres. Allò que Jesús ens diu en aquest evangeli d’avui és que estem de pas per aquest món, que la vida passa massa de pressa i que les riqueses no ens asseguren la vida veritable, que cal que anem, més aviat, lleugers d’equipatge per la vida. La paràbola de l’evangeli d’avui és molt senzilla però molt expressiva i eloqüent. Un s’imagina un bon terratinent gras, molt satisfet i autosuficient, molt content de la seva collita i fent plans per al futur. Però Jesús l’anomena neci. La seva estupidesa consisteix en el fet que ha acumulat coses que no són importants, coses que les pot perdre i que aniran a un altre. I en definitiva s’ha de presentar davant Déu amb les mans buides. El seu pecat no és ser ric, ni preocupar-se pel futur, el seu pecat és tancar-se a Déu, tancar-se als altres, ser insensible, ser egoista. Ser ric davant Déu significa donar importància a aquelles coses que veritablement ens omplen i que ens emportarem més enllà de la mort: les nostres bones obres. En concret el fet de saber compartir amb els altres, la solidaritat envers els necessitats. Les coses materials, els diners, les riqueses, són importants i necessàries, però molt relatives. Les coses, els diners, les riqueses, l’home neci, les vol per a si mateix, en canvi l’home savi és aquell que usa les riqueses sempre com a mitjans; l’home savi és aquell que és solidari, aquell que és capaç de desprendre’s de les riqueses, que és capaç de compartir sense egoismes, és aquell que no idealitza els diners, sinó que es fa ric als ulls de Déu. Tant de bo que sapiguem donar importància a allò que veritablement ho té, i que aprenguem a relativitzar molts valors superflus i secundaris en la nostra vida.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts