Segons l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut, en el món s’estima que el 15% de la població pateix algun tipus de discapacitat. La diversitat funcional forma part de la condició de l’ésser humà i totes les persones patiran una discapacitat temporal o permanent en algun moment de la seva vida i cal ressaltar que el procés d’envelliment de la persona comportarà progressivament més dificultats en el seu funcionament físic. Ja sigui per accident, per una agressió o per malaltia, adquirir una disfunció física suposa una situació molt difícil per a qualsevol ésser humà. Aprendre a viure amb aquesta condició física suposarà un punt d’inflexió per afrontar la situació personal. En primer lloc, hi ha la negació de la realitat, inconscientment o conscient, negant-se inclús a realitzar quelcom que tingui a veure amb la seva condició. En segon lloc, la còlera per haver adquirit una discapacitat, que passa per un comportament brusc verbal o físic. En tercer lloc, les preguntes i la cerca d’una resposta que no tindrà mai una resolució satisfactòria, i això farà que la majoria de les vegades prenguin camins de la mà del guru de torn, un bon acompanyament psicològicament és primordial, ja que, en quart lloc, apareixerà, inevitablement, la depressió, i aquí la persona prendrà consciència de la seva realitat i tendirà a l’aïllament voluntari i a l’enfrontament mental del seu present i la incertesa del seu futur, les dificultats que haurà de superar, assimilar els canvis en la seva imatge corporal, la relació amb el seu entorn familiar i social, els comentaris d’uns i d’altres i la seva “inutilitat” com a persona. I, en cinquè lloc, ens toparem amb la fortalesa, que ens ajudarà a enfrontar el desafiament de viure amb una diversitat funcional, això no sempre vol dir que trobis la felicitat, però sí que potser trobaràs la serenitat necessària per continuar amb la teva vida. En el meu cas, jo no parlo mai d’acceptació, sinó d’aprenentatge.
