x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Inventari

Allò que em queda d’aquests anys que han anat passant
Actualitzada 01/08/2019 a les 06:36
El dia 1 d’agost de fa cinquanta-cinc anys, a quarts de tres de la tarda, i seguint ordres estrictes, la monja que em va ajudar a néixer va fer ploure capses de medicaments des de la finestra de la clínica L’Aliança fins a la porta del bar de casa, just a sota, perquè el pare sabés que tenia la “nena” que tant desitjava i pogués convidar tots els clients que entraven. O potser aquesta no és la veritat, sinó l’altra, la que diu que tal dia com avui, pujant cap a casa després de tancar el bar, passant per l’horta de l’Hospital, en Carol i la Carmela van sentir un plor que venia de sota una col i que, en acostar-s’hi, hi van trobar una nena preciosa que algun venedor ambulant que havia parat a mercat havia abandonat i se la van endur cap a casa.
El que sí que sé del cert és allò que em queda d’aquests anys que han anat passant. Us en faig l’inventari, som-hi: el cementiri de la memòria on són enterrats tots aquells qui ja no hi són, el nostre pa de cada dia que comparteixo amb els qui hi són des del primer plor i la roda de la vida a la qual ha pujat moltíssima gent, el somni de moltes nits d’hivern i fred a Las Alpujarras de Granada quan Aben Humeya n’era l’amo i senyor i d’alguna matinada fresca en qualsevol roca del cap de Creus fruint de la sortida del sol i grumejant per seduir algun peixot, el desig compartit amb la Marta Viñet perquè arribés l’any 2000 i fer-nos grans i el pensament personal de no tornar a tenir-ne trenta-sis mai més, l’amor per una llengua maltractada i deixada de la mà dels déus i fins i tot de la boca dels seus parlants, la força d’una pàtria i d’un poble que sempre sembla vençut i sempre s’aixeca, una armilla que em va petita i que no puc llençar, els amics, els amors, els amants, el somriure dels infants, el lladruc dels gossos i els miols dels gats, una cassola grossa i dos ansats, un porró esberlat i uns plats de Can Maruny escrostonats, uns ulls alegres però cansats, àpats i mam, un somriure infinit als llavis i un munt de poesies a cada llàgrima, l’enyor de l’ahir, l’esperança del demà, Andorra i l’Empordà, la Bisbal i Encamp, la muntanya i la mar, el somriure i el plor, dos coixins i un llençol, quatre duros gastats... i una columna al diari.
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts