“La tirolina aportarà 700.000 euros nets a Naturlandia”.
Llegeixo aquesta notícia al diari i decideixo analitzar una mica la qüestió. El cost de la inversió es de 5,5 milions (inicialment), a amortitzar en deu anys (màxim permès per llei), suposa 550.000 euros d’amortització l’any. Ens informen d’uns ingressos bruts de 1,7 milions l’any, queden doncs 1,15 de resultat, sense contar la resta de despesa. Si restem el benefici previst, tenim 450.000 euros per cobrir les despeses. Si comptem despeses de personal, manteniment, subministraments, assegurances, etc...
Tot “encaixa” bastant, a simple vista. Sempre “suposant” que tota la inversió la faci el Comú, si no els ingressos comunals ja no serien els mateixos i no rebaixaríem el deute de Naturlandia, com ens asseguren. Pel que fa a les “previsions” d’usuaris ens diuen que seran unes 1.500 persones per dia, que amb 70 dies d’obertura de l’atracció, suposen 105.000 usuaris. 1.500 persones: 8 hores = 187 persones/hora = 3 persones/minut. Els càlculs em semblen una mica “justets”, o vist d’una altra manera: “exagerats”, o molt “optimistes”. Cadascú pot ficar el qualificatiu que li sembli més convenient. Jo sóc comptable, no economista, i no em ficaré amb els informes dels economistes, que són tots molt bons i no s’equivoquen mai. Si més no, la culpa mai serà seva. Però, mirant-ho tot plegat amb una mica de sentit comú, no em crec res del que ens estan anunciant. Per moltes reunions de poble que puguin fer, tampoc podem contradir els informes econòmics, tan sols pagar amb impostos els “errors” quan les “coses” no hagin funcionat igual que les previsions.
Bon raonament, Miquel. Quan les previsions fallin, que fallaran, el Sr. Cònsol dirà com sempre que: la culpa es que ha plogut, que amb gel els cables no es poden utilitzar que els frens no funcionen, que els usuaris arribarien gelats, o que ha nevat, que ha fet massa calor que fa que els cables el dilatin i hi ha perill que toquin els arbres, que la boira fa perillosa l'atracció, que el vent sacseja els cables i posa en perill als usuaris etc. Totes aquestes circumstàncies sembla que els planificadors que fan els estudis no les preveuen mai i que a la muntanya les condicions meteorològiques són sempre excel·lents. Però serveixen per donar excuses quan no surten els números. Com sempre.
Respondre