x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

Fermoselle

La metàfora on convergeix la memòria i tots els camins.
Actualitzada 31/07/2019 a les 06:51
El meu sogre provenia de Villarrín, un poblet de Zamora, de la Tierra de Campos i de la Tierra del Pan. De tant en tant ens hi escapem. Una mica més avall, creuant la Tierra del Vino, hi ha Salamanca. Una altra invitació per tornar al passat en la tria dels camins que sostenen la vida. Probablement també ens crida la forta necessitat d’estar en contacte i d’endinsar-nos en la natura, en la seva capacitat terapèutica i idíl·lica. D’Andorra estant no ens podem queixar, no vivim com altres societats urbanes un agut dèficit de naturalesa. Però, l’interès per la natura, conscients del desafiament del canvi climàtic i de la crisi ecològica, és alhora una invitació secreta a tornar a la nostra infantesa, a reconnectar amb les arrels, desaccelerar, trobar l’harmonia amb la natura i afinar el maneig de l’estrès. Un “bany de bosc”, en la tradició japonesa.
Un bosc i un bany peculiar i distint per als pirinencs com és el mar i com és el paisatge de Castella per satisfer, recarregar i resoldre així el nostre dèficit d’horitzontalitat, desconnectant d’aquesta manera amb l’entorn vertical i diari en què vivim.

Horitzó pla i recte, tres parts de cel i una de terra, blat i ordi, ordi i blat, uns alzinars i, al límit, abans de caure a l’aiguabarreig del Tormes amb el Duero, frontera amb Portugal, es fon el color, es trenca l’equilibri i apareixen bancals, vinyes i oliveres. Ens acull el poble de Fermoselle, un autèntic mirador sobre un gegantí bloc estratègic de granet i el profund canyó del riu en el Parc Natural de los Arribes del Duero.
La jove poeta salmantina Maribel Andrés Llamero ha guanyat fa uns mesos el premi de poesia Hiperión amb el poemari Autobús de Fermoselle. Avui, quan els joves viuen allotjats en un present permanent i sense voler mirar enrere, aquesta autora de 35 anys ens dona una boníssima metàfora tornant als orígens i a la memòria on convergeixen tots els camins. Un petit llibret d’una gran sensibilitat, una reflexió sobre l’artifici del progrés i la preocupació per l’Espanya interior que mor. Us el recomano i, si podeu, llegiu-lo a Fermoselle. “Un llibre és un bosc de fulls”, ens recorda un proverbi zen. “Nada será nunca más verano / que el aroma de la jara en flor”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts