x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
paraula i vida

Petició i compromís

El Senyor aprofita les oportunitats per fer créixer els seus deixebles
Actualitzada 28/07/2019 a les 06:36
Amb aquesta frase comença el fragment de l’evangeli d’aquest diumenge: “Un dia Jesús pregava en un indret” (Lc 11,1). Podríem considerar-la com una breu introducció i un recurs de l’evangelista per ajudar al lector a situar-se en el context on es desenvoluparà una part de l’ensenyament de Jesús sobre la pregària. De fet, si bé compleix aquestes funcions, voldria ara fixar la meva atenció en allò que descobrim en ella.
Aquest breu encapçalament expressa una actitud de Jesús. El seu testimoni d’home que prega provoca en els deixebles un desig de saber pregar com ell. Com a deixebles que segueixen els ensenyaments del mestre li demanen que els ensenyi una pregària. D’aquesta manera també els identificarà com a grup, semblantment com va fer Joan Baptista amb el grup dels seus seguidors.

Pel text bíblic sabem que Jesucrist respon satisfactòriament a la petició donant-los el gran regal de la pregària del Parenostre. Però el Senyor aprofita les oportunitats per fer créixer els seus deixebles. Sempre va una mica més enllà. Ell no s’acontenta a donar-los únicament unes frases perquè les vagin aprenent i repetint. Potser sí que els deixebles ja en tenien prou amb aquesta oració tan sorprenent respecte a les seves concepcions religioses. Però Jesús és el seu Mestre de vida. Ell desitja que aprenguin a pregar com ell, però no tan sols amb les seves paraules sinó també amb les mateixes actituds.
Per això, el Senyor continua el seu ensenyament pel que fa a la manera de pregar. Cal que ens adrecem a aquest Déu bondadós amb una actitud de confiança total. Déu, el Pare de tots, és comparat a un amic que ens escolta i que ens donarà allò que realment necessitem, però cal que li demanem, que insistim, és a dir, que hi posem de la nostra part, que ens hi comprometem. Aquesta actitud també és present en el Parenostre. Per mitjà d’aquesta gran pregària presentem diverses peticions a Déu. Aturem-nos en cadascuna d’elles. De ben segur que ens adonarem que, encara que tot ho esperem rebre de Déu com un do, també aquestes peticions necessiten la nostra implicació, la nostra col·laboració.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts