Viatjar

Tanqueu els ulls. Ara mireu de citar, en l’ordre que preferiu però en algun ordre, tots els nuclis habitats –això de “pobles” ho tenim mal resolt a casa nostra– de les parròquies de Canillo, d’Ordino, de la Massana i de Sant Julià. Tu, estimada i preparadíssima lectora, segur que no te n’has deixat cap, però tinc la lleugera sospita que alguna altra potser s’ha deixat els Plans, o una de les dues Aldoses, o Llorts o Llumeneres, potser Escàs, dependrà, sospito, de la vinculació amb aquella vall, del temps que fa que no s’hi deixa caure i, especialment, de si hi ha estat mai o no. Ens passa el mateix amb els països del món. Aquests dies la gran s’ha entestat a jugar a capitals, i mentre hi jugava, i ampliàvem el joc a més elements, m’adonava que més enllà dels països clau en el tauler global i de la trentena de països on he posat els peus, sabia ben poca cosa de la resta d’Estats: la situació aproximada, potser la capital, però gairebé res més... És la diferència entre la memorització de fets ascèptics i la memòria vicencial. I si això ens passa a l’hora de recitar dades, imagineu l’impacte a l’hora d’entendre realitats. No m’invento la sopa d’all: la ignorància es cura viatjant, s’ha dit sempre, però avui, en temps de bombolles cognitives autoreferencials i en temps de criminalització de la indústria turística (busqueu, per exemple, la portada del New Yorker d’aquesta setmana), m’ha semblat important recordar-ho. Perquè sí, les externalitats negatives de desplaçar-nos en massa pel món són evidents i importants i les hem de tenir en compte. Però no ens oblidem del valor pedagògic del viatge, de com ens ajuda a desmentir a l’instant biaixos absurds, de com ens apropa als altres la constatació bàsica fonamental que de bona gent i d’imbècils el món n’és ple en proporcions curiosament similars. (Quina columna de boutades, oi? Però estem en temps de back to basics...) Dit això, viatjar no només ens ajuda a entendre millor els altres, també ens ajuda a pensar-nos millor. Quan Montesquieu escrivia les Lettres Persanes, els perses tant li feien, ell estava repensant França. El mateix Cadalso amb les seves Cartas marruecas. El mateix –salvant totes les distàncies (jo soc molt més sexi)– que pretendré aquest estiu amb aquestes postals marroquines. Quedeu avisats.